Deu anys després del terratrèmol d’Haití

El món sencer commemora en aquests dies el desè aniversari del terratrèmol d’Haití de 2010, una catàstrofe natural que es recordarà com una de les majors emergències humanitàries del segle XXI. En la tarda del 12 de desembre de 2010 la terra va tremolar a Haití i ho va fer amb tal força que va deixar després de sí un rastre de mort, caos i destrucció del qual encara intenta recuperar-se el petit país del Carib.

Mans Unides, que en aquells moments portava ja més de 30 anys treballant al país, va ser una de les ONG en les quals els espanyols van dipositar la seva confiança per a fer arribar al poble haitià la seva solidaritat, materialitzada, en una primera fase, en ajuda d’emergència i, posteriorment, en treballs de reconstrucció d’edificis i infraestructures.

12 de gener de 2010, una data gravada per tots els haitians

«No existeix un sol haitià que no recordi què estava fent la tarda del 12 de gener de 2010», assegura Lucas Bolado, coordinador de projectes de Mans Unides a Haití. «Aquell dia, un terratrèmol d’intensitat 7,3 en l’escala Richter va canviar per sempre la història del país més pobre de l’hemisferi nord i va deixar al seu pas 300.000 morts, 400.000 ferits i un milió i mig de persones sense llar», explica Bolado.

Encara que les xifres són devastadores, no reflecteixen tot el que va succeir aquest 12 de gener com, per exemple, «el dolor dels vius per la pèrdua de fills, pares, parelles, familiars, amics, veïns…», i tampoc reflecteixen que, minuts després del terratrèmol, molts haitians «van començar a cantar, a resar, a abraçar-se i a ajudar-se amb el poc que els quedava. Es van ajudar els uns als altres a buscar supervivents, a fer-se càrrec d’orfes i d’ancians, a enterrar als morts i a compartir el dolor», relata el coordinador de projectes de Mans Unides a Haití.

Què va ser de l’ajuda?

Aquesta ona de solidaritat va tenir també el seu reflex fora d’Haití. Milers de ciutadans a Espanya, així com molt diverses institucions –governs, empreses, parròquies, col·legis– van aportar la seva ajuda i col·laboració en un moviment que Bolado compara amb el que es va produir sis anys abans després del tsunami que va arrasar gran part del sud-est asiàtic.

No obstant això, malgrat la solidaritat dels haitians i de molts ciutadans de llarg a llarg del món, els esforços per reconstruir el país han estat insuficients. «La magnitud del desastre, la falta d’organització i la corrupció a tots els nivells no han aconseguit canviar la fisonomia d’un país encara marcat per la pobresa, la fam, l’absència d’infraestructures, la migració dels joves i la degradació ambiental», assegura Lucas Bolado.

El caos, una falta d’organització

El doctor Sadrack Paulime, coordinador de projectes de Concert Action –soci local de Mans Unides a Haití–, atribueix al caos i a la desorganització la falta d’efectivitat de l’ajuda: «Les organitzacions internacionals arribaven sobre la marxa i a dotzenes, però hi havia una organització deficient de l’ajuda. Algunes persones podrien beneficiar-se d’ella diverses vegades, mentre que unes altres no eren ateses. Les àrees allunyades van haver d’esperar molt de temps abans de ser contactades”, explica.

No obstant això, el pare Fredy Elie, també soci local de Mans Unides, destaca la labor de Mans Unides i altres ONG que «marquen la diferència, perquè no sols van respondre a l’emergència, sinó que van mantenir el seu suport posteriorment a projectes productius dirigits a l’autogestió, alguna cosa que el país necessita per a sortir algun dia de la pobresa extrema», postil·la.

D’altra banda, Elie assenyala que «l’ajuda internacional després del terratrèmol va ser tan gran que podria haver servit per a fer història a Haití. El nostre petit país va tenir l’oportunitat de recuperar-se d’una vegada per sempre, de tenir bons edificis que respectessin els estàndards sísmics per a evitar que les generacions futures revisquessin un desastre d’aquest tipus. Desafortunadament no va anar així», lamenta el sacerdot haitià.

Greu inestabilitat sociopolítica

Deu anys després, la situació continua sent caòtica: «El país encara està experimentant dies foscos. Moltes persones encara viuen en refugis temporals i no poden reconstruir les seves llars», denúncia el pare Elie.

La greu inestabilitat sociopolítica, la corrupció i la dependència de l’ajuda externa són els principals motius que assenyalen els socis locals de Mans Unides per a explicar per què, malgrat les ajudes, el país no ha aconseguit superar els danys causats pel terratrèmol.

«Haití viu una gravíssima crisi política. Diversos mesos de manifestacions contra un govern acusat de dilapidar l’ajuda internacional han generat un clima de violència i impunitat que ha paralitzat al país i ha afeblit encara més les poques estructures estatals, portant a una gran part de la població a la vora de l’emergència alimentària», assegura Lucas Bolado.

 Anys d’ajuda ininterrompuda

En l’actual context socioeconòmic, Mans Unides ha aprovat de manera urgent dues intervencions d’emergència humanitària, centrades en l’atenció mèdica i en la seguretat alimentària. «Es tracta d’accions puntuals que han d’acompanyar-se per processos de desenvolupament sostenible dissenyats i gestionats pels propis haitians i defensats per una comunitat internacional que sàpiga comprometre’s amb l’estabilitat i la pau a Haití», explica Bolado. «Aquesta és una condició imprescindible per a iniciar un camí d’esperança, perquè, com diu el refrany haitià, “Lespwa fé viv”: l’esperança fa vida», afegeix el responsable de projectes de Mans Unides a Haití.

Mans Unides va posar en marxa projectes d’emergència des del mateix moment del sisme i ha mantingut el seu compromís de dècades amb el país, focalitzant el suport en els sectors productius, educatius i sanitaris. A més, va estar present per a socórrer a la població després de catàstrofes com l’ocasionada per l’huracà Matthew a l’octubre de 2016.

Entre gener de 2010 i desembre de 2019, l’ONG ha aprovat a Haití 157 projectes per import de 12.665.627,47 €. D’ells, 46 projectes, per import de 4.125.063,54 euros, es van destinar a l’emergència pel terratrèmol de gener de 2010.