Després de 132 anys, les Carmelites Missioneres deixen Badalona

Juana, Rosa, Nati, Mercedes i Maria. Aquesta comunitat de cinc religioses Carmelites Missioneres s’acomiaden de la ciutat de Badalona tancant el seu pis al carrer Coll i Pujol, al popular barri del Sant Crist, després d’una presència continuada a la ciutat des de 1890. Les Carmelites Missioneres han pogut participar en vàries eucaristies de comiat als Pares Carmelites i, la darrera, el 25 de setembre passat a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, on col·laboraven. Allà han pogut rebre l’escalf i l’agraïment d’amics, laics del Carmel Missioner Seglar, feligresos, preveres, voluntaris…

«Tot té el seu moment sota el sol i ara és un moment de reducció de forces, per la vida religiosa en general i també per nosaltres. Voldríem continuar al barri, però la manca de relleu i les limitacions que van sorgint en el dia a dia ens fan donar aquest pas, dolorós però necessari», explica la germana més jove de la comunitat, Maria Rallo Amat. Cada religiosa anirà destinada a una comunitat diferent, «on podrem continuar estimant Déu i el proïsme. Allà reforçarem aquestes altres presències de les comunitats on el Senyor ens envia. Som carmelites missioneres allà on som!», continua la germana Maria.

Recorregut i servei a Badalona

Les Carmelites Missioneres marxen de manera discreta tal com van arribar, el 21 d’abril de 1890, per fer-se càrrec de l’obra social de la formació dels fills dels treballadors de la fàbrica Can Canyelles en l’escola coneguda com “Asilo San José”, fundada per l’empresari Josep Valls i Ibern, fins la seva clausura l’any 1974. A partir dels anys quaranta del segle passat, també estigueren servint com a infermeres a l’antiga Clínica del Carme i a l’Hospital municipal de Santa Maria i Sant Josep (avui Hospital de Badalona). 

El setembre de 1972, a petició de Mn. Narcís Puig, rector de la nova parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, es va fundar la comunitat de religioses Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist (primer al C/ Buenos Aires i, finalment, al C/ Coll i Pujol). «Hi havia molts carrers sense asfaltar, amb forts pendents i sense gaire ordre urbanístic, però ple de persones amables vingudes de tots els racons de la península, principalment d’Andalusia i Múrcia. Persones emigrants treballadores, sense cohesió social», recorda la germana M. Carmen Parra, membre d’aquella comunitat originària.

Estima dels badalonins a les germanes

Els veïns més grans recorden la germana Nati, que va exercir d’assistent social tot ajudant molts veïns en els tràmits burocràtics i ajudes que els corresponien. O la germana Begoña que donava classes en una de les acadèmies del barri i va coordinar durant molts anys la catequesi amb els nens. «Portem 50 anys al barri, sobretot a la parròquia, però també a l’atenció social i sanitària. Les germanes hi han fet una mica de tot: posar injeccions, arreglar els papers dels que venien d’altres regions, visitar malalts, fer catequesi, reforç escolar i classes de castellà per adults… És un barri amb molta vida i, per tant, també bastants necessitats», detalla la germana Maria.

El carisma de les Carmelites Missioneres, fundat pel carmelita descalç beat Francesc Palau, és molt proper també a l’esperit de santa Teresa de Jesús.

Font: Arxiprestat Badalona Nord, Montgat i Tiana.