Cristianisme i Justícia presenta «Entre la parròquia i la fàbrica», un quadern que recupera el llegat dels capellans obrers

Fotos: Cristianisme i Justícia

La sala d’actes de Cristianisme i Justícia ha acollit dilluns 16 de març, a Barcelona, la presentació del quadern «Entre la parròquia i la fàbrica»: testimonis de capellans obrers, una nova publicació de la col·lecció virtual del centre que ha recollit el testimoni d’onze capellans obrers.

El quadern «Entre la parròquia i la fàbrica»

El volum ha recuperat una experiència eclesial i social especialment significativa a partir dels anys seixanta i setanta, quan diversos sacerdots han optat per incorporar-se al món del treball i de la vida obrera, compartint les condicions de vida de la classe treballadora. La presentació s’ha convertit en un acte de memòria, d’agraïment i de reconeixement a una trajectòria que ha deixat una empremta profunda en el cristianisme a Catalunya.

La sessió ha permès escoltar en primera persona dos dels testimonis que participen al quadern, el jesuïta Ramir Pàmpols i el sacerdot Pepe Rodado, així com també el jesuïta Josep M. Rambla i l’historiador Josep M. Bigatà. L’acte ha comptat amb la presència institucional del bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo, i del director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas.

La trobada, un punt de nostàlgia

En la benvinguda, el director José Ignacio García ha definit la trobada com «un acte amb un punt de nostàlgia» que, alhora, ha ajudat «a mirar endavant». Des d’una mirada històrica, Josep M. Bigatà ha destacat la generositat dels testimonis i ha remarcat que es tracta d’una experiència que ha marcat el cristianisme a Catalunya.

Tot seguit han pres la paraula els dos testimonis. Ramir Pàmpols ha recordat aquells anys com «una experiència vital» i «desbordant», que ha tingut un fort component ideològic que no es pot oblidar. Ha reivindicat les intuïcions dels capellans obrers i la importància d’un «estar amb» sense límits, que els ha portat a ser presents en sindicats, partits i organitzacions veïnals, i també a guanyar-se la vida treballant «com qualsevol ciutadà».

Capellans obrers

Per la seva banda, Pepe Rodado ha explicat que el seu camí ha estat invers al de molts altres capellans obrers: abans que capellà ha estat fill de classe obrera i treballador des dels quinze anys. Des d’aquesta experiència ha nascut la seva consciència obrera. Més tard, ha arribat la crida al sacerdoci, sense desvincular-se mai del món del treball. «Jo vull viure amb la meva gent, estar enmig d’ells», ha afirmat. També ha defensat que els futurs sacerdots haurien de conèixer aquesta manera de viure el ministeri.

Sense haver estat capellà obrer, però sentint-s’hi molt proper, el jesuïta Josep M. Rambla ha parlat des de l’agraïment i ha definit l’experiència dels capellans obrers des de dues claus: la missió i l’encarnació. Han sortit d’una Església conservadora, ha dit, per contribuir a fer-ne una Església evangelitzadora, i s’han endinsat en el món obrer no només per solidaritat, sinó «fent-se un d’ells». Segons Rambla, la seva vida i compromís han tingut un impacte rellevant en l’opció preferencial pels pobres dins l’Església.

El paper de les religioses de barri

La fila zero ha ampliat la mirada amb les aportacions de l’activista Pilar Massana, la religiosa Anna Saumoy i Èrika Fabregat, membre de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC). Massana ha reivindicat especialment el paper de les religioses de barri, ha destacat la proximitat i la capacitat de crear comunitat i convivència. Saumoy ha recordat l’experiència de la comunitat de religioses que vivien a l’Hospitalet, amb la voluntat de compartir la vida de la gent, treballant i implicades en les lluites veïnals.

Fabregat, per la seva banda, ha agraït a Cristianisme i Justícia haver donat veu a aquesta realitat, tot ha posat en valor el paper dels capellans obrers com a expressió d’una Església «fora del temple», a tocar de les persones.

La importància de mantenir viva la memòria

Ramon Bassas s’ha sumat a aquest to d’agraïment i ha remarcat que sense aquest moviment el cristianisme a Catalunya «hauria estat una altra cosa». Com a director general d’afers religiosos, ha insistit i ens ha compromès en la importància de recuperar-ne la memòria, també pel que fa a les religioses obreres, i de reconèixer l’impacte que aquesta experiència ha tingut tant en la vida eclesial com en la vida social del país.

En la cloenda, el també responsable de la Comissió Interdiocesana de l’Apostolat Seglar (CIAS), Mons. Sergi Gordo, ha apel·lat a la necessitat de ser conscients de les pròpies arrels i ha vinculat aquest llegat amb els conflictes del present. Des de la seva experiència personal, com a fill d’una família treballadora migrant que va viure a Cornellà, ha assumit el compromís de contribuir a donar a conèixer aquesta història i mantenir-ne viva la memòria.

Font: Cristianisme i Justícia