Reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense

Els bisbes de les deu diòcesis amb seu a Catalunya s'han reunit a Vic els passats dies 6 i 7 de febrer

10 Febr, 2020
Església de Barcelona

La n. 233 reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) ha tingut lloc a la casa d’espiritualitat Claret de la ciutat de Vic els dies 6 i 7 de febrer de 2020. La trobada ha estat presidida per Mons. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona.

El 25è aniversari del Concili Provincal Tarraconense

Els bisbes han tractat la preparació de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. La CET ha publicat una nova edició de les resolucions conciliars amb el títol Concili Provincial Tarraconense – 1995. Documents i resolucions. Edició comentada dels 25 anys- 2020 (Barcelona: Editorial Claret). També s’ha publicat als fulls diocesans de les deu diòcesis un especial commemoratiu el diumenge 19 de gener preparat pel Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS). Per al proper 18 de març, de les 9.15 h a les 13.15 h hi ha programada una sessió acadèmica commemorativa a l’aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona, la preparació de la qual s’ha encarregat a l’Ateneu Sant Pacià. El dissabte 30 de maig, vigília de la solemnitat de Pentecosta, a la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona se celebrarà l’Eucaristia que clourà la commemoració del vint-i-cinquè aniversari amb un missatge dels bisbes de Catalunya al poble de Déu.

La reunió

S’ha presentat als bisbes el Balanç econòmic de l’any 2019 i el Pressupost de l’any 2020 del Fons Comú Interdiocesà, els quals han estat estudiats i aprovats.

Mons. Francesc Pardo ha informat de la reunió de la Comissió de Coordinació Generalitat – Església a Catalunya per al Patrimoni Cultural, que ha estudiat diversos programes de restauració. S’han revisat també diverses qüestions relatives a la difusió de la Sagrada Escriptura, la catequesi i la formació permanent dels diaques.

També el divendres al matí s’ha portat a terme una trobada conjunta amb alguns professors de l’Ateneu Sant Pacià. L’objectiu era reflexionar sobre la qüestió de l’acompanyament i la protecció als malalts al final de la vida. Per part de l’Ateneu han intervingut el Dr. Ignasi Fuster, que ha fet una aproximació als aspectes filosòfics i antropològics. El Dr. Joan Torra, des de la teologia. I la Dra. Margarida Bofarull, que ha presentat les qüestions més punyents sobre l’eliminació de la vida del malalt, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, així com la resposta de l’Església que, a través de les cures pal·liatives, proposa una cultura de la vida i la compassió veritable.

Els bisbes han celebrat l’Eucaristia a la cripta del sepulcre de Sant Antoni M. Claret que han concelebrat amb el consell provincial dels claretians en l’escaiença dels 150 anys de la mort de Sant Antoni M. Claret.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)