Conclusions de la jornada de monitors i monitores dels centres d’esplai a Igualada

Uns 500 responsables de lleure es troben a Igualada per determinar els principals eixos d’acció dels centres d’esplai del MCECC-Fundació Pere Tarrés

25 Maig, 2022
Església de Barcelona

Sens dubte, la pandèmia de la covid-19 i les restriccions de mobilitat i de reunió han deixat un impacte en la societat, del qual els centres i grups d’esplai no n’han estat exempts. Ara, amb el retorn a una certa normalitat, un grup de 500 monitors i monitores del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) – Fundació Pere Tarrés es van trobar aquest dissabte a Igualada per repensar i assentar les bases de la tasca educativa dels centres i grups d’esplai.

Un dels principals eixos d’acció que es va marcar aquesta jornada de monitors i monitores és reforçar la contribució del foment de la llengua i la cultura catalana que es fa en les activitats de lleure educatiu. En aquesta línia, els centres i grups d’esplai vinculats al MCECC- Fundació Pere Tarrés es van comprometre a incrementar les accions de promoció i ús de la llengua catalana com un element de cohesió social.

Oci i educació

Cal destacar que les activitats de lleure educatiu són un espai essencial per l’aprenentatge dels infants, adolescents i joves on adquireixen nous valors i coneixements en un entorn lúdic alhora que milloren les seves competències acadèmiques a través de conviure i compartir amb persones molt diverses. En aquest context, els centres i clubs d’esplai del MCECC-Fundació Pere Tarrés tenen com a llengua vehicular el català, fet que incrementa l’ús del català en els entorns educatius informals i lúdics que es produeixen fora de l’aula.

“Com entitat que treballem al territori, el foment del català és prioritari per a nosaltres i entenem que és una eina de cohesió i inclusió social. En aquest sentit, creiem que el lleure educatiu és essencial per promocionar l’ús del català. A les aules, els infants, adolescents i joves aprenen la part més acadèmica de l’idioma, però en les activitats de lleure educatiu milloren les seves habilitats i competències lingüístiques a través de compartir espais lúdics i de reflexió amb altres persones de realitats molt diverses a les seves”, va assegurar Joan Morte, vicepresident del MCECC.

En aquesta mateixa línia, els centres i grups d’esplai també es van marcar com a reptes realitzar accions amb la resta de federacions i entitats per la defensa del català en l’àmbit del lleure educatiu, promoure la música catalana, així com impulsar la riquesa i la diversitat lingüística de l’idioma.

Fomentar la igualtat entre home i dona

En aquesta jornada també es va determinar que un altre dels reptes clau de la tasca educativa dels centres i grups d’esplai del MCECC – Fundació Pere Tarrés ha de ser el foment de la igualtat entre home i dona per erradicar les violències masclistes.

De fet, la igualtat, el respecte i la no discriminació són alguns dels valors essencials que es treballen en les entitats del lleure educatiu. En les activitats que s’hi desenvolupen tothom hi participa per igual, sense diferenciació de gènere ni origen. D’aquesta manera, es vol potenciar un valor clau per a la cohesió social com és la igualtat entre les persones.

En aquesta línia, la jornada d’Igualada va comptar amb una formació sobre com introduir una perspectiva amb valors d’igualtat als centres i grups d’esplai per tal d’erradicar les violències masclistes. També, es va instal·lar un Punt Lila en la trobada, un espai per prevenir i atendre possibles actituds masclistes durant l’esdeveniment, així com informar i sensibilitzar sobre els comportaments sexistes que es poden donar en espais públics. També va servir per divulgar els recursos propis que disposa el MCECC per treballar una perspectiva feminista dins dels centres i grups d’esplai.

Cura del planeta

Un altre dels valors claus que es volen impulsar des dels centres i clubs d’esplai és la importància de dur a terme accions més sostenibles amb el planeta. En aquest sentit, durant la trobada es van dur a terme iniciatives que impulsen la sostenibilitat com eliminar l’ús d’envasos, consumir productes de proximitat, pesar els residus o l’organització de transports col·lectius per arribar-hi. També, el menjar que va sobrar es va entregar a entitats socials per tal de no malbaratar-lo.

“Per a nosaltres el lleure no és merament un espai d’oci, sinó que també té un valor educatiu clau, on s’adquireixen nous valors com la igualtat o la importància de preservar el medi. Tots aquests aprenentatges els transmetem a través de les nostres accions i activitats, per la qual cosa aquesta trobada de monitors i monitores és essencial per formar-los, de manera que cada centre i club d’esplai tingui la seva pròpia autonomia”, va explicar Anna Grau, presidenta del MCECC.

Primera trobada presencial en dos anys

Després de dos anys de reunions telemàtiques, aquesta jornada de monitors i monitores va recuperar la presencialitat. Molts dels assistents no han conegut com eren els centres d’esplai abans de la pandèmia i, per tant, era el primer cop que tenien l’oportunitat de conèixer altres monitors i monitores en un ambient lúdic, però també de feina, formació i reflexió.

Precisament, el principal repte va ser assentar novament les bases de la tasca educativa dels centres d’esplai de cara a repensar el nou curs. Per aquest motiu, la trobada, que va portar per lema “Construint-te a l’esplai”, va girar al voltant de cinc grans eixos: els infants i joves, l’equip educatiu, l’entorn i la comunitat, els valors i les emocions i la gestió. Aquests continguts els van treballar a través del joc, xerrades, formacions i activitats.

“Poder trobar-nos després de tres anys ha comportat que els monitors i monitores visquin aquesta jornada amb il·lusió, que podran transmetre després en els seus centres i clubs d’esplai”, va afirmar Grau.

 

Font: Fundació Pere Tarrés

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)