Comentari de Cinema espiritual: La Voluntària

L'actriu Carmen Machi, gran coneguda pel seu recorregut televisiu i cinematogràfic en el món de la comèdia, entra en el gènere del drama

17 Juny, 2022
Església de Barcelona

L’actriu Carmen Machi, gran coneguda pel seu recorregut televisiu i cinematogràfic en el món de la comèdia, trenca amb aquesta línia i entra en el gènere del drama protagonitzant “La Voluntària”. El llargmetratge, dirigit per Nely Reguera, s’ha estrenat aquest 10 de juny als cinemes i  es presentada en el cinema espiritual aquesta setmana amb motiu de Corpus Christi. Tal com exposa el crític de cinema enalteix la figura del voluntari i de la caritat davant els més necessitats. 

Sinopsis

Metge jubilada i desil·lusionada pel fet de no tenir nets o un afer on sentir-se útil, Marisa (Carmen Machi) decideix viatjar a un camp de refugiats grec. En arribar-hi, es fa evident que no té res a veure amb els altres i descobreix un món que no s’hauria pogut imaginar. Quan coneix el petit Ahmed, els límits entre la necessitat de cuidar i de sentir-se útil comencen a desdibuixar-se.  Aquesta relació la porta a explorar els límits entre l’amor i la necessitat de sentir-se pràctic.

Sabem què és ajudar?

Tal com cita Televisió Espanyola, una de les productores de la producció entre les quals destaca TV3, Reguera destaca com l’actriu protagonista interpretada per Machi simbolitza “l’actitud d’Occident, de certa supèrbia, que ella sí que sap el que necessita aquestes persones, mentre l’altra banda -el dels refugiats- no té veu perquè no li donem”.  “Potser hi ha una tendència a creure que sabem què és ajudar o que creiem que ajudem de forma desinteressada quan potser no ho fem”, afegeix.

Mn. Peio Sánchez destaca la versatilitat de l’actriu actua a la perfecció en aquest gènere. També destaca com el relat defensa la necessitat d’aquestes històries de generositat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)