Cloenda del presumpte miracle atribuït a la intercessió de la beata Carmen del Nen Jesús

Fotografia: Sessió d’obertura del presumpte miracle (15 de gener, 2018)

El proper dijous 4 de febrer, a les 13 h, se celebrarà la clausura del presumpte miracle atribuït a la intercessió de la beata Carmen del Niño Jesús González Ramos. Es tracta de la fundadora de les Germanes dels Sagrats Cors, a la qual se li atribueix la suposada curació d’una nena, quan es trobava en la seva vida fetal. Segons l’acta del cas que va obrir el procés, tot i que es preveia que la nena naixeria amb greus problemes, finalment no va presentar cap tipus d’alteració.

Acte de clausura, dos anys després

L’acte d’obertura va tenir lloc fa dos anys al Palau de l’Arquebisbat de Barcelona, on ara tindrà lloc la clausura del procés i presidirà també l’arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella. La sessió es podrà seguir en directe a través de la pàgina web de l’Arquebisbat de Barcelona, de les 13.00 a 14.00 h.

Aquest acte suposa que el Tribunal nomenat a l’efecte, ha reunit tota la informació de testimonis i documents. Precisament, el material que permetrà estudiar el presumpte miracle atribuït a la intercessió de la beata Mare Carme. Així, després d’aquest pas, ja a Roma, a la Congregació per a les Causes dels Sants es realitzaran múltiples exàmens que desitgem donin un resultat favorable. Si tot fos positiu, un dia no molt llunyà, després de l’aprovació del Papa, es podrà dir «Santa Carmen del Nen Jesús».

Antecedents de la causa

Va ser el 1899 un grup de devots a la Madre Carmen va començar a recollir testimonis sobre la seva vida. Ho feien amb el propòsit d’exemplificar les seves virtuts, la seva fama i els miracles obtinguts per intercessió seva. El 2006, amb totes les dades obtingudes i analitzades, el papa Benet XVI promulgar el decret de Beatificació de la Madre Carmen del Niño Jesús. 

Cent anys després, el 15 de gener del 2018, el Palau de l’Arquebisbat de Barcelona acollia l’obertura de la causa del presumpte miracle, amb la presència d’una seixantena de religioses de la Congregació dels Sagrats Cors, un grup de Caputxins i els familiars de la Madre Carmen. 

Presumpte miracle

El fet que va iniciar aquest darrer procés va ser la guarició presumptament miraculosa d’una nena. Segons la postuladora de la causa, Maria dels Àngels Maeso, la nena, anomenada Laura, en la vida fetal patia un risc mortal. Malgrat les recomanacions dels metges, els pares van seguir endavant amb l’embaràs. Tant ella com la seva germana bessona van néixer abans de temps. Tot i així, la Laura, contra tot pronòstic, va superar l’alteració cerebral diagnosticada en la seva etapa fetal. Tal com va dir la postuladora: «Avui es troba perfectament i sense la més mínima seqüela», el dia en que s’obria la causa.