Cinema espiritual: ‘Supa Modo’

La força de la innocència davant la il·lusió per la vida en una pel·lícula ubicada en un poblat de Kenya

23 Jul, 2020
Església de Barcelona

 

Aquesta setmana, la secció de cinema espiritual presenta una estrena recent, ubicada ni més ni menys que a Kenya: Supa Modo. Es tracta d’una producció dirigida per Likarion Wainaina Mburu que ens parlar sobre la força de la innocència davant la il·lusió per la vida.

La protagonista és la Jo, una nena de nou anys que pateix una malaltia de cancer terminal i que somia en ser una superheroína. Un desig que la il·lusiona tan com la seva gran afició per les pel·lícules.  És per això, que el seu somni és protagonitzar una película de super herois. L’amor i la passió per aquesta meta fan que s’oblidi de la gravetat de la seva situació, sobretot, gràcies a la seva germana farà tot allò que pugui per tal que ella arribi a assolir el seu somni. La Jo, deixarà l’hospital per tornar al poblat on hi ha els seus amics i la seva família, els quals es volcaran per tal d’aconseguir que la protagonista miri amunt igual que una heroïna.

La força del cinema i la passió 

La pel·lícula, es  narra en un relat breu però intens. Gràcies a la interpretació de la protagonista, l’espectador entra dins el poblat i passa a ser un més entre el poble  que s’aferra al somni de la Jo. 

Tal com explica, Mn. Peio Sánchez, “revela l’amor per al cinema i força i lluita per la vida”. “Mostra el carinyo i desig d’una vida més enllà de la vida”, afegeix Mn. Peio. La crítica de cinema, defineix aquesta producció com “una pel·lícula “senzilla i sensible, però sense exageracions patètiques”.  “Amb més profunditat i emoció que algunes pel·lícules molt més llargues, il·lustra el poder de el cinema i la imaginació per unir i curar”, escriu el periodista del Seattle Times.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)