Cinema Espiritual: ‘La meva estimada confraria’

Aquesta setmana el cinema espiritual ens porta la comèdia La meva estimada confraria. Es tracta d’una producció espanyola, dirigida per Marta Díaz, que presenta d’una manera còmica l’ambientació d’una confraria. La trama aprofundeix en el paper de la dona a l’Església i en com la tradició pot tenir cabuda en el món actual.

Sinopsis

La Carmen porta quasi tota la vida com a membre de la confraria del seu poble. De fet el seu somni és estar al capdavant i convertir-se amb la representant d’aquesta, tot i que, el paper predominant en aquesta posició sempre l’ha ocupat un home.  Tot i així, desafiant aquesta tradició, quan surt l’oportunitat decideix presentar la seva candidatura com a presidenta. Malauradament per la protagonista és escollit un home. Tot es complica quan entre la Carmen i ell sorgeix un accident que deixarà el contrincant inconscient.

Tradició i actualitat

El director de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez presenta el film destacant com, a través de la comèdia, es capaç de fer entrar l’espectador dins la religió, tractada amb “respecte i novetat”. Ja que presenta allò que són les confraries, per molts un sector desconegut, i fa una reflexió, qüestionant el perquè les tradicions no tenen cabuda en el món actual. En aquesta línia, el crític de El País, Javier Ocaña destaca com “sorprèn el complexíssim equilibri que manté entre la despietada crítica a certs aspectes de la Setmana Santa i l’absolut respecte a la seva essència cultural i religiosa”.

D’altra banda, l’actriu que interpreta el paper principal, Carment Sandoval,  ha estat ovacionada per la crítica per aquesta pel·lícula. Ha estat la seva òpera prima on s’ha reconegut amb èxit la seva presència. El saber apropiar-se del paper, creant una connexió directa amb l’espectador, que entra dins el trenca-closques social que configura la confraria.

Comentari Mn. Peio