Cinema espiritual des de casa

El crític Mn. Peio Sánchez ofereix 100 recomanacions amb les plataformes concretes per gaudir de cinema durant aquests dies

20 Març, 2020
Església de Barcelona

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, donada la situació de confinament actual que viuen les famílies per l’epidèmia de l’Covid -19, oferirà durant els propers dies un llistat de 100 pel·lícules. Aquest cop no seran estrenes per anar a cinema, sinó grans pel·lícules, ja estrenades anteriorment, que es podran veure des de les diferents plataformes audiovisuals. Amb aquesta iniciativa es pretén incentivar la premissa #QuedatACasa i alhora convidar a reflexionar sobre els valors espirituals humans que ens serveix el cinema.

Tal com explica Mn. Peio Sánchez des del seu bloc Cine Espiritual para todos, «el cinema com a art proper ens pot prestar un bon servei per entretenir però també per aprofundir espiritualment».  En les properes setmanes, es publicarà diferents entrades que en total donaran lloc a 100 pel·lícules d’accés a internet a través de plataformes de pagament. Les llistes han d’incloure una breu presentació de l’contingut espiritual i la forma d’accés. Hi haurà pel·lícules per a nens, per a joves, per als amants de cinema clàssic, de les sèries de televisió o dels documentals «, afegeix.

Primera entrega

1. Silenci (2016) de Martin Scorsese. Filmin

Obra mestra, basada en l’obra de Susaku Endo, que és tot un testament espiritual de com fer cinema cristià. La persecució religiosa al Japó al segle XVII. Els creients resisteixen però dos jesuïtes apostaten, o no.

2. Les Innocents (Agnus Dei. Les innocents, 2016) d’Anne Fontaine. Filmin

Magnífica pel·lícula francesa que narra la història real d’unes monges poloneses embarassades després de ser violades per les tropes russes durant II Guerra Mundial. Una infermera agnòstica va a ajudar aquest monestir que ha viscut el terror i ara viu el desconcert. Una aliança de dones en la compassió i el sofriment, en la fe i altruisme.

3. Ida (2014) de Pawel Pawlikowski. Filmin

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i molts premis més incloent el cinema europeu. Una novícia abans de fer els seus vots viu una crisi i la seva superiora li demana que segueixi el rastre de la seva història. Visitarà a la seva tia, una jutge comunista, alcohòlica i amargada que el condueix cap al seu passat com a jueva. Sobre aquesta història la jove haurà de reconstruir

4. Il villaggio di Cartone (2011) d’Ermanno Olmi. Filmin

Un sacerdot assisteix impotent al tancament de la seva parròquia. La mateixa tarda, un grup d’immigrants clandestins es refugia en el temple. El sacerdot decideix concedir-los asil i protegir-los el millor que pot i es lliura a la cura dels indigents. La seva vida, que reposava fins llavors en la paraula de Déu, pren una nova direcció on la caritat es fa extrema.

5. To the Wonder (2012) de Terrence Malik. en Filmin

Neil, un aspirant a escriptor, i Marina, una jove mare, estan junts a l’illa francesa de St Michel, coneguda a França com la meravella de el món occidental, revitalitzats per les sensacions d’estar de nou enamorats. Neil ha deixat Estats Units buscant una vida millor, deixant enrere una sèrie de fets dolorosos. Mirant a Marina als ulls, Neil està segur que ha trobat la dona que pot estimar amb dedicació. Però quan anys més tard, una sèrie de circumstàncies personals i professionals esquerden la seva relació, una altra dona apareix en la vida de Neil, amb igual o fins i tot major força: Jane. Aconseguirà aquest home mantenir-se fidel a la seva promesa inicial o aprofitarà per canviar la seva vida cap al futur que sempre va anhelar?

6. La passió d’Augustine (2015) de Léa Pool. Filmin

A la dècada dels seixanta es produeix un gran canvi al Quebec (Canadà). En una petita escola catòlica, la mare Augustine es dedica a ensenyar a través de la música a joves noies de famílies amb dificultats … Però quan els seus mètodes comencen a ser qüestionats i perilla la seva supervivència, Augustine i les seves alumnes lluitaran per salvar l’escola amb l’únic que tenen: la seva música.

7. L’Apòstol(L’apôtre, 2014) de Cheyenne Carron. En Filmin

Sent una pel·lícula menor resulta especialment interessant pel tema i el tractament. Un jove musulmà per algunes relacions decideix fer-se cristià el que origina serioses dificultats en el seu entorn familiar i social.

8. La història de Marie Heurtin (2014) Jean-Pierre Améris. En Filmin.

Una pel·lícula amable i ben feta sobre una jove muda-sord-cega que és acollida en una residència per a nenes sordmudes on es troba amb una religiosa que li tutela fins aconseguir gran maduresa. Bella i emoció.

9. Els dos papes (The Two Popes, 2019) de Fernando Meirelles. En Netflix.

Una trobada de ficció però inspirat entre Benet XVI i el cardenal Bergoglio un any abans de la renúncia de primer i l’elecció de el segon. Amb un guió intel·ligent i lúcid i dues actuacions memorables amb nominacions el millor actor (Pryce) i a l’actor secundari (Hopkins). Imprescindible.

10. L’Arbre de la Vida (The Tree of Life, 2011) de Terrence Malick. En Filmin.

Obra mestra de cinema espiritual de tots els temps. La pel·lícula més significativament teològica pels seus temes i més visualment eloqüent. Una bona ocasió per a un exercici espiritual.

Font: Peio Sánchez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)