Cinema espiritual: «Corpus Christi» 

El cinema espiritual d’aquesta setmana ens porta una de les pel·lícules nominades a la darrera edició dels Òscars com a millor pel·lícula internacional: Corpus Christi. Es tracta d’una producció polonesa, dirigida per Jan Komasa, que ha estat catalogada pels crítics cinematogràfics amb molt bona nota.

La història està basada en un fet real succeït a Polònia. Ens parla sobre la transformació espiritual d’un jove que es troba en un centre de reclusió.

Sinopsis

El Daniel de 20 anys es troba intern en un Centre de Detenció Jovenil on viu una transformació. Un dia aconsegueix sortir sota llibertat condicional. Tot i que ell desitja amb totes les seves forces ser sacerdot i poder dirigir una església no pot, ja que, el crim que va cometre l’impedeix. El Daniel comença a treballar una fusteria d’una petita localitat, però sense renunciar al seu somni. Així en arribar, un dia es fa passar per sacerdot i s’acaba fent càrrec accidentalment de la parròquia local. L’exconvicte començarà a predicar i celebrar l’Eucaristia passant desapercebut.

Per a la localitat, l’arribada del carismàtic predicador és una oportunitat perquè la comunitat comenci el procés de sanació després d’una tragèdia ocorreguda que els va sacsejar per sempre.

De la mentira a la veritat

El crític de cinema espiritual ens parla sobre la transformació interior d’aquest jove que després d’uns antecedents delictius decideix fer-se cura. Un «jove i fals cura fent de reconciliador entre els habitants de la localitat». La pel·lícula ens parla de les dependències de la droga i la violència, però sobretot com és possible canviar i corregir el camí. Mn. Peio Sánchez explica com es fa èmfasi en la veritat i la mentida, la qual, en aquesta història es fa veritable. També, tracta la reconciliació, tant des del punt de vista personal per part del protagonista, com del mateix poble que passarà un procés de dol amb l’ajut del jove predicador.