Es presenta als cinemes una història basada en un fet real succeït a Polònia sobre la transformació espiritual d'un jove exconvicte
16 Oct, 2020
Església de Barcelona
El cinema espiritual d’aquesta setmana ens porta una de les pel·lícules nominades a la darrera edició dels Òscars com a millor pel·lícula internacional: Corpus Christi. Es tracta d’una producció polonesa, dirigida per Jan Komasa, que ha estat catalogada pels crítics cinematogràfics amb molt bona nota.
La història està basada en un fet real succeït a Polònia. Ens parla sobre la transformació espiritual d’un jove que es troba en un centre de reclusió.
Sinopsis
El Daniel de 20 anys es troba intern en un Centre de Detenció Jovenil on viu una transformació. Un dia aconsegueix sortir sota llibertat condicional. Tot i que ell desitja amb totes les seves forces ser sacerdot i poder dirigir una església no pot, ja que, el crim que va cometre l’impedeix. El Daniel comença a treballar una fusteria d’una petita localitat, però sense renunciar al seu somni. Així en arribar, un dia es fa passar per sacerdot i s’acaba fent càrrec accidentalment de la parròquia local. L’exconvicte començarà a predicar i celebrar l’Eucaristia passant desapercebut.
Per a la localitat, l’arribada del carismàtic predicador és una oportunitat perquè la comunitat comenci el procés de sanació després d’una tragèdia ocorreguda que els va sacsejar per sempre.
De la mentira a la veritat
El crític de cinema espiritual ens parla sobre la transformació interior d’aquest jove que després d’uns antecedents delictius decideix fer-se cura. Un «jove i fals cura fent de reconciliador entre els habitants de la localitat». La pel·lícula ens parla de les dependències de la droga i la violència, però sobretot com és possible canviar i corregir el camí. Mn. Peio Sánchez explica com es fa èmfasi en la veritat i la mentida, la qual, en aquesta història es fa veritable. També, tracta la reconciliació, tant des del punt de vista personal per part del protagonista, com del mateix poble que passarà un procés de dol amb l’ajut del jove predicador.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less