Centenars de famílies participen en la Missa de Difunts a la basílica de Santa Maria del Mar

Fotografies: Agustí Codinach

«La mort no té la darrera paraula». Amb aquesta afirmació plena d’esperança, l’arquebisbe de Barcelona,el cardenal Joan Josep Omella va adreçar-se als centenars de famílies reunides en la Missa de Difunts del Grup Mémora. Es tracta d’una celebració que té lloc dues vegades l’any i que ofereix consol i pregària compartida a aquells que han perdut un ésser estimat en els darrers mesos.

La basílica de Santa Maria del Mar, un cop més punt de trobada d’aquesta celebració, va quedar plena de gom a gom. Una participació que testimonia la necessitat de viure el dol en comunitat i de trobar en la fe un suport ferm enmig de l’absència.

Celebrant amb el Cardenal, destacava el rector de Santa Maria del Mar, Mn. Salvador Pié i responsable de la Delegació de Pastoral Sagramental, Mn. Josep Teixidó. Asseguts a les primeres files, destacaven els membres de la pastoral de Tanatoris i de la cúpula de Mémora, entre els quals el director general, Xavier Poch; el president de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez; el nou gerent, Xavi Munt; el cap de Serveis Jurídics, Roger Gilabert; i el director del Secretariat Diocesà de Tanatoris, Alfons Sagalés.

«Hem de mirar amunt per trobar l’esperança»

En la seva homilia, el cardenal Omella va convidar els presents a «mirar amunt per trobar l’esperança», recordant que «la mort no té la darrera paraula». Amb paraules profundament properes, es va unir al dolor de les famílies i va compartir que també pregava per la seva mare difunta, expressant així la comunió en el sofriment i en la fe.

L’arquebisbe va recordar que l’amor dels éssers estimats continua, encara que no el puguem veure, tot i que, tal com va dir,  «de vegades és com si el sentíssim». Va evocar unes paraules plenes de tendresa, assegurant que «quan continuem estimant, la persona estimada no desapareix i el seu somriure continua il·luminant-nos, i la seva vida segueix present en nosaltres».

En aquest sentit, va reflexionar sobre el terme català «traspassar», que «expressa que la mort és un pas, una porta que s’obre per entrar a una altra realitat, a la casa del Pare». Amb una imatge descrita amb detall i delicadesa, va comparar aquesta esperança amb la d’uns pares que preparen l’arribada d’un fill. «Igual que ells, els nostres difunts ens esperen i ens acompanyen, encara que no en siguem conscients».

Va recordar igualment que el poder més gran de Déu és el seu perdó, i va convidar a pregar pels difunts amb confiança en la misericòrdia divina. Mirant a Maria, Mare que va viure el dolor al peu de la creu, va demanar que ens mostri Jesús i ens sostingui en l’esperança. En aquesta línia va cloure recordant les paraules del Papa Francesc, que animava a ser «portadors d’aquesta esperança». «Que ningú no ens prengui aquesta esperança i aquesta fe. És el que ens sosté i ens fa viure amb esperança enmig del món», va afegir.

Un gest de llum enmig del silenci

Un dels moments més colpidors de la celebració va tenir lloc durant la pregària pels difunts. Els assistents van encendre una llum amb forma d’espelma mentre s’apagaven els llums del temple, creant un clima de profund silenci i recolliment.

La Missa de Difunts del Grup Mémora va ser un cop més una oportunitat per compartir el dolor de la pèrdua, reafirmar la fe i trobar consol en l’esperança cristiana. Aquest acte de record i d’amor uneix centenars de persones en una mateixa pregària, amb la certesa que en Crist ressuscitat la vida té la darrera paraula.