Centenars de famílies participen en la Missa de Difunts a la basílica de Santa Maria del Mar

El cardenal Omella dóna esperança i consol en la Missa de Difunts del Grup Mémora i recorda que “la mort no té la darrera paraula”

04 Març, 2026
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

«La mort no té la darrera paraula». Amb aquesta afirmació plena d’esperança, l’arquebisbe de Barcelona,el cardenal Joan Josep Omella va adreçar-se als centenars de famílies reunides en la Missa de Difunts del Grup Mémora. Es tracta d’una celebració que té lloc dues vegades l’any i que ofereix consol i pregària compartida a aquells que han perdut un ésser estimat en els darrers mesos.

La basílica de Santa Maria del Mar, un cop més punt de trobada d’aquesta celebració, va quedar plena de gom a gom. Una participació que testimonia la necessitat de viure el dol en comunitat i de trobar en la fe un suport ferm enmig de l’absència.

Celebrant amb el Cardenal, destacava el rector de Santa Maria del Mar, Mn. Salvador Pié i responsable de la Delegació de Pastoral Sagramental, Mn. Josep Teixidó. Asseguts a les primeres files, destacaven els membres de la pastoral de Tanatoris i de la cúpula de Mémora, entre els quals el director general, Xavier Poch; el president de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez; el nou gerent, Xavi Munt; el cap de Serveis Jurídics, Roger Gilabert; i el director del Secretariat Diocesà de Tanatoris, Alfons Sagalés.

«Hem de mirar amunt per trobar l’esperança»

En la seva homilia, el cardenal Omella va convidar els presents a «mirar amunt per trobar l’esperança», recordant que «la mort no té la darrera paraula». Amb paraules profundament properes, es va unir al dolor de les famílies i va compartir que també pregava per la seva mare difunta, expressant així la comunió en el sofriment i en la fe.

L’arquebisbe va recordar que l’amor dels éssers estimats continua, encara que no el puguem veure, tot i que, tal com va dir,  «de vegades és com si el sentíssim». Va evocar unes paraules plenes de tendresa, assegurant que «quan continuem estimant, la persona estimada no desapareix i el seu somriure continua il·luminant-nos, i la seva vida segueix present en nosaltres».

En aquest sentit, va reflexionar sobre el terme català «traspassar», que «expressa que la mort és un pas, una porta que s’obre per entrar a una altra realitat, a la casa del Pare». Amb una imatge descrita amb detall i delicadesa, va comparar aquesta esperança amb la d’uns pares que preparen l’arribada d’un fill. «Igual que ells, els nostres difunts ens esperen i ens acompanyen, encara que no en siguem conscients».

Va recordar igualment que el poder més gran de Déu és el seu perdó, i va convidar a pregar pels difunts amb confiança en la misericòrdia divina. Mirant a Maria, Mare que va viure el dolor al peu de la creu, va demanar que ens mostri Jesús i ens sostingui en l’esperança. En aquesta línia va cloure recordant les paraules del Papa Francesc, que animava a ser «portadors d’aquesta esperança». «Que ningú no ens prengui aquesta esperança i aquesta fe. És el que ens sosté i ens fa viure amb esperança enmig del món», va afegir.

Un gest de llum enmig del silenci

Un dels moments més colpidors de la celebració va tenir lloc durant la pregària pels difunts. Els assistents van encendre una llum amb forma d’espelma mentre s’apagaven els llums del temple, creant un clima de profund silenci i recolliment.

La Missa de Difunts del Grup Mémora va ser un cop més una oportunitat per compartir el dolor de la pèrdua, reafirmar la fe i trobar consol en l’esperança cristiana. Aquest acte de record i d’amor uneix centenars de persones en una mateixa pregària, amb la certesa que en Crist ressuscitat la vida té la darrera paraula.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)