Centenars de famílies participen en la Missa de Difunts a la basílica de Santa Maria del Mar

El cardenal Omella dóna esperança i consol en la Missa de Difunts del Grup Mémora i recorda que “la mort no té la darrera paraula”

04 Març, 2026
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

«La mort no té la darrera paraula». Amb aquesta afirmació plena d’esperança, l’arquebisbe de Barcelona,el cardenal Joan Josep Omella va adreçar-se als centenars de famílies reunides en la Missa de Difunts del Grup Mémora. Es tracta d’una celebració que té lloc dues vegades l’any i que ofereix consol i pregària compartida a aquells que han perdut un ésser estimat en els darrers mesos.

La basílica de Santa Maria del Mar, un cop més punt de trobada d’aquesta celebració, va quedar plena de gom a gom. Una participació que testimonia la necessitat de viure el dol en comunitat i de trobar en la fe un suport ferm enmig de l’absència.

Celebrant amb el Cardenal, destacava el rector de Santa Maria del Mar, Mn. Salvador Pié i responsable de la Delegació de Pastoral Sagramental, Mn. Josep Teixidó. Asseguts a les primeres files, destacaven els membres de la pastoral de Tanatoris i de la cúpula de Mémora, entre els quals el director general, Xavier Poch; el president de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez; el nou gerent, Xavi Munt; el cap de Serveis Jurídics, Roger Gilabert; i el director del Secretariat Diocesà de Tanatoris, Alfons Sagalés.

«Hem de mirar amunt per trobar l’esperança»

En la seva homilia, el cardenal Omella va convidar els presents a «mirar amunt per trobar l’esperança», recordant que «la mort no té la darrera paraula». Amb paraules profundament properes, es va unir al dolor de les famílies i va compartir que també pregava per la seva mare difunta, expressant així la comunió en el sofriment i en la fe.

L’arquebisbe va recordar que l’amor dels éssers estimats continua, encara que no el puguem veure, tot i que, tal com va dir,  «de vegades és com si el sentíssim». Va evocar unes paraules plenes de tendresa, assegurant que «quan continuem estimant, la persona estimada no desapareix i el seu somriure continua il·luminant-nos, i la seva vida segueix present en nosaltres».

En aquest sentit, va reflexionar sobre el terme català “traspassar”, que «expressa que la mort és un pas, una porta que s’obre per entrar a una altra realitat, a la casa del Pare». Amb una imatge descrita amb detall i delicadesa, va comparar aquesta esperança amb la d’uns pares que preparen l’arribada d’un fill. «Igual que ells, els nostres difunts ens esperen i ens acompanyen, encara que no en siguem conscients».

Va recordar igualment que el poder més gran de Déu és el seu perdó, i va convidar a pregar pels difunts amb confiança en la misericòrdia divina. Mirant a Maria, Mare que va viure el dolor al peu de la creu, va demanar que ens mostri Jesús i ens sostingui en l’esperança. En aquesta línia va cloure recordant les paraules del Papa Francesc, que animava a ser «portadors d’aquesta esperança». «Que ningú no ens prengui aquesta esperança i aquesta fe. És el que ens sosté i ens fa viure amb esperança enmig del món», va afegir.

Un gest de llum enmig del silenci

Un dels moments més colpidors de la celebració va tenir lloc durant la pregària pels difunts. Els assistents van encendre una llum amb forma d’espelma mentre s’apagaven els llums del temple, creant un clima de profund silenci i recolliment.

La Missa de Difunts del Grup Mémora va ser un cop més una oportunitat per compartir el dolor de la pèrdua, reafirmar la fe i trobar consol en l’esperança cristiana. Aquest acte de record i d’amor uneix centenars de persones en una mateixa pregària, amb la certesa que en Crist ressuscitat la vida té la darrera paraula.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)