Cardenal Omella: «Fratelli Tutti és el fruit madur del magisteri de Francesc»

El cardenal Joan Josep Omella ha participat en un col·loqui en línia organitzat per la Universitat Abat Oliba CEU per aprofundir en l'última encíclica del Papa

22 Des, 2020
Església de Barcelona

La clau hermenèutica per entendre l’encíclica Fratelli Tutti és la lògica de la «trobada i el retrobament». Així ho ha explicat en la Universitat Abat Oliba CEU el bisbe de la Plata, Mons. Víctor Manuel Fernández, durant la seva intervenció en un col·loqui de presentació de l’última encíclica del Papa Francesc. La trobada de què ha parlat Mons. Fernández se sosté en una «obertura universal concreta». És a dir, no una universalitat abstracta, sinó «que s’obre al germà que està tirat en els camins de les nostres pròpies ciutats».

I el retrobament entronca amb la importància del perdó. Un perdó que no implica oblit ni relativització. En aquest sentit, el bisbe de la Plata ha proclamat que «el que no es pot oblidar, relativitzar o ocultar sí que es pot perdonar». Aquest perdó és el camí de la «reconstrucció dels llaços humans».

En aquest punt, el seu discurs ha contingut una apel·lació a la política: «la seva missió és emplenar les esquerdes que ens separen i buscar punts de contacte. Pot ser que dues persones amb posicions ideològiques trobades no puguin dialogar, però sí que poden conversar. En la conversa descobriran que, almenys, comparteixen dos temes que els apassionen».

L’altra clau de volta de Fratelli Tutti radica en un reconeixement de la dignitat a tota persona, «més enllà de tota circumstància». Això entronca directament amb el tracte al diferent, a l’immigrant. Així, el bisbe de la Plata ha subratllat el rebuig papal a tota «endogàmia local» i la seva crida a «valorar a l’altre en la seva cultura».

Nacionalismes i populismes

Sobre aquest assumpte també s’ha pronunciat un altre dels ponents del col·loqui: el secretari del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral, Mons. Bruno M. Duffé. Des del seu punt de vista, «els migrants no són migrants sinó persones amb capacitats i carismes que porten promeses a la humanitat». Per això, recomana allunyar-se de «populismes i nacionalismes proteccionistes, que fan seus i poden arribar a confiscar l’esperança popular, amplificant els mitjans amb objectius electoralistes».

«Compartir o morir, aquest és repte del nostre temps», ha recalcat Duffé. I és que, ha dit a continuació, «sense la fraternitat ens quedem sols amb la nostra llibertat individual. La fraternitat ens permet sortir de la nostra solitud per a acollir al que ve».

Duffé s’ha referit a «els camins de fraternitat que s’obren quan optem pel servei». I, en la línia del bisbe de la Plata, ha reflexionat sobre el perdó i la necessitat de «trencar el cercle viciós de la violència i de la justificació ideològica d’aquesta, la qual cosa no implica oblit».

Segons el parer de l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, Fratelli Tutti és el «fruit madur del magisteri del papa Francesc». El document té la virtut de «situar a l’Església en el món». Una Església que «no és una ONG ni una societat aïllada, sinó un agent de comunió universal, de fraternitat universal».

Després del col·loqui, que ha estat conduït pel rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, el cardenal Omella ha celebrat la missa de Nadal en aquesta universitat.

Taula rodona

Font: Abat Oliba CEU

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Es referia al santuari del seu cos.

(Jn 2,13-22)