Card. Omella: «El papa Francesc ens deixa un llegat d’esperança, fraternitat i convivència»

La Catedral de Barcelona s’omple de fidels que assisteixen a la missa per recordar i pregar pel Papa Francesc el mateix Dilluns de Pasqua

22 Abr, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Aquest Dilluns de Pasqua, el dia en què ha mort el papa Francesc, la Catedral de Barcelonaha acollit una missa en record seu coincidint amb la solemnitat pasqual. La celebració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Javier Vilanova i Mons. David Abadias, el Capítol de Canonges i diversos preveres.

«El Papa Francesc ens deixa un llegat d’esperança, fraternitat i convivència». Així ho va dir Omella als prop de 600 fidels es van aplegar per pregar pel Papa Francesc i agrair la seva vida i servei a l’Església. Entre aquests, destacaven representants institucionals, com Ramon Espadaler, en nom del Govern de la Generalitat de Catalunya, i Albert Batlle per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Un testimoni d’Evangeli i esperança

En un dia marcat per la joia pasqual, el cardenal va parlar d’un sentiment compartit, destacant el «buit» que deixa al cor però, al mateix temps, «l’esperança» per a tots els fidels. «Perquè justament avui, Pasqua,- deia Omella- celebrem la Resurrecció. La vida no acaba, sinó que comença».

L’arquebisbe va recordar el llegat del papa Francesc des dels seus inicis com a bisbe de Roma, destacant el seu coratge i compromís. «Ens quedem amb la imatge d’aquest home que va venir d’Argentina amb la seva vitalitat i valentia i, tot i la malaltia, continuava treballant». Va destacar, com fins i tot en el darrer dia de Diumenge de Pasqua, va sortir a la plaça de Sant Pere per desitjar bona Pasqua i fer una crida a la pau i la convivència».

Sant Pare de la misericòrdia

En les seves paraules l’Arquebisbe de Barcelona va remarcar els grans eixos del seu pontificat: la proximitat als pobres, la reforma de l’Església i la insistència de Francesc en ser misericordiòsos. «Ell volia anunciar la Bona Notícia de Jesús a totes parts. I per fer-ho, va a les perifèries. Mireu, no els poderosos o els rics… mireu els petits, aquells de qui tothom s’oblida. I el Papa ha anat a veure’ls», explicava l’Arquebisbe de Barcelona. També va destacar la seva mirada inclusiva, per a tots. «Tots, tots, tots hi cabem a l’Església. L’Església és una família». I va insistir que la seva crida no era només pels preveres o religiosos: «Tots els cristians estem cridats des del dia del baptisme a ser missioners i transformar el món».

Va repassar algunes de les encícliques i exhortacions més significatives del Pontífex; La primera gran encíclica del Papa, Evangelii Gaudium, com a clau per entendre el seu ministeri; Amoris Laetitia, la bellesa de l’amor; i Gaudete et Exsultate, una crida a la santedat alegre. També va fer referència a l’última carta del Papa, Confia’t al Senyor, escrita el dia de Santa Teresina: «Ens deia: som pecadors, som petits. Però abandona’t en les seves mans. Aquesta és la confiança que ell ens demanava. I això és el que ens ha deixat: la confiança».

Una Església en sortida 

El cardenal va insistir en la idea que el papa Francesc va treballar tant d’una Església que surt, que escolta i que acull. «Nosaltres hem de ser apòstols, però no només amb la paraula, sinó amb els fets. Com acollia els pobres, com els escoltava…», exposava Omella. I va remarcar: «Ell volia una Església hospital de campanya, un lloc on tots se sentin acollits. No només els sans, sinó sobretot els pecadors». «Quin testimoni tan bonic ens ha deixat, com Jesús… No he vingut a curar els sans, sinó a guarir els pecadors.», va exclamar l’Arquebisbe.

Va destacar la visió inclusiva del Papa amb les dones a l’Església i  va destacar l’amor profund del papa Francesc a la Mare de Déu. En aquest punt va mencionar la seva decisió del Pontífex de ser enterrat a Santa Maria la Major, on sempre hi anava a pregar abans i després dels seus viatges. «Aquest amor a la Mare de Déu no el podem oblidar», va dir Omella

Abans de cloure l’homilia el Cardenal va recordar que vivim en l’Any Jubilar que el mateix Papa ha convocat, l’Any de l’Esperança. En aquest sentit va recordar les paraules que deia el mateix papa Francesc en Diumenge de Pasqua recoradant que «Tenim brots de molta esperança». En aquest sentit i recollint aquests brots d’esperança del ministeri que ha sembrat el mateix Pontífex, Omella va fer una crida a ser «testimonis d’aquest llegat que ens deixa el papa Francesc».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)