Card. Czerny: «Un viatge de pregària, profecia i denúncia»

Llegeix l'article del prefecte 'ad interim' del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral on explica els motius pels quals ha viatjat a les regions frontereres amb Ucraïna

15 Març, 2022
Església de Barcelona

El meu és un viatge de pregària, profecia i denúncia. Deixo Roma el 8 de març per arribar a Budapest i continuaré amb les trobades amb refugiats i desplaçats, i amb aquells que els acullen i assisteixen. Mentrestant, el Cardenal Konrad Krajewski, Almoiner del Sant Pare, ha arribat a Polònia i farà el mateix a les regions frontereres amb Ucraïna. Esperem travessar la frontera en els pròxims dies i entrar a Ucraïna, però això dependrà de com evolucioni la situació. La Santa Seu -el papa Francesc ho va dir clarament a l’Àngelus del passat diumenge 6 de març- «està disposada a tot, a posar-se al servei d’aquesta pau». La meva missió a Ucraïna és un signe d’aquesta voluntat i la meva tasca és portar la presència i la proximitat del Papa i de tot el poble cristià a aquells que sofreixen.

Viatjo per veure de primera mà quina és la situació. Espero ser capaç de portar una mica d’ajuda material, però sobretot vaig per reunir-me amb la gent, per estar amb ells. Aquesta és la profecia d’una presència i una proximitat que pot ser que semblin febles, fins i tot insignificants segons la lògica del món i la força de les armes. No obstant això, no és així: estar a prop del seu poble, dels fills que sofreixen, és la forma que Déu ha triat per entrar en la història del món. Fins i tot al preu d’acabar en una creu. Un símbol d’aquest estil de Déu és el gran crucifix que fa pocs dies –tots hem vist les imatges amb emoció– va ser traslladat de la Catedral Armènia de Lviv fins a un búnquer amb l’esperança de salvar-lo de la fúria i la bogeria de la guerra. De la mateixa manera que en búnquers, soterranis i en refugis potser improvisats hi ha moltes persones que dirigeixen les seves pregàries al Senyor crucificat.

Per aquesta raó, estic segur que el meu serà un viatge de pregària: la del Papa; la meva i la de dos companys, un del Dicasteri per a la Comunicació i l’altre del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral; la de tots aquells que ens acompanyaran en aquest camí; però sobretot de la pregària de les persones amb les quals ens trobarem. Una pregària que –com ensenya el llibre del Siràcida– «travessa els núvols», perquè Déu «escoltarà la pregària de l’oprimit. No menysprearà la súplica de l’orfe ni els gemecs de la vídua».

Aquestes persones comparteixen el do de la seva proximitat amb Déu amb aquells que es troben amb ells, amb aquells que volen viure el sagrament de la presència, portant la paraula de l’Evangeli i un suport concret. El gest de caritat d’aquells que els reben es converteix en una oportunitat per a corroborar la fe que ens uneix i que alimenta l’esperança comuna que un món sense guerra és possible, que la violència i la mort no tenen l’última paraula. Aquest és el misteri de Pasqua per al qual ens estem preparant en aquesta Quaresma.

Per aquesta raó, també em trobaré i portaré la proximitat del Papa i de l’Església a les persones compromeses –de tantes maneres– en accions d’acolliment: un exèrcit silenciós i desarmat, compromès amb la reconstrucció d’aquesta humanitat que les armes tracten de destruir. Les seves mans són les mans de tot el poble cristià i, de fet, les mateixes mans de Déu.

La fe no està absent de la tragèdia que està vivint Ucraïna, perquè està en els cors de les persones que fugen de la guerra: la majoria d’ells són creients, com molts dels que els acullen, i és important que tots aquells que vulguin rebre assistència espiritual puguin fer-ho, respectant les diferències entre les diferents confessions i religions. En el meu viatge també m’esforçaré per aconseguir-lo.

Finalment, el meu serà també un viatge de denúncia. La història dels refugiats ucraïnesos és ben coneguda, es desenvolupa segons el guió dramàtic de massa conflictes que embruten el nostre món, sovint oblidats. Amb la mateixa rapidesa amb la qual en pocs dies milions de persones han hagut d’abandonar les seves llars, arriben ja notícies que la màquina del tràfic de persones i del trànsit de migrants s’ha posat en marxa a les fronteres i als països de primer acolliment. Al drama de la guerra i els desplaçaments s’afegeix el de l’esclavitud. En la missió que durà a terme la nostra petita delegació, prestarem gran atenció a aquesta qüestió, així com a un altre punt igualment dolorós: la marginació i a vegades el rebuig que sofreixen els africans i asiàtics que vivien a Ucraïna i que ara fugen juntament amb la resta de la població. Es tracta d’una qüestió difícil d’abordar en un moment tan tibant, però extremadament urgent. Tots som fills d’un mateix Pare i la fraternitat no coneix fronteres: aquest és el sentit de l’abraçada del Papa i de l’Església que porto per a tots els que vagi a trobar.

Card. Michael Czerny SJ
Prefecte ‘ad interim’ del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)