Barcelona acull la trobada internacional de Justícia i Pau

Del 28 al 30 de setembre, Barcelona acull el Seminari Internacional “Aigua, font de vida i dret humà”. Aquest s’emmarca en la trobada anual de Justícia i Pau i coincideix amb els actes de celebració del 50è aniversari a Catalunya, motiu pel qual, la capital catalana ha estat triada com el punt de trobada. Es calcula que han acudit més de 50 representants de les comissions d’Europa provinents de 20 països.  

La cerimònia d’obertura va tenir lloc al Col·legi Il·lustre d’Advocats de Barcelona. Va comptar amb la presència d’autoritats i representants eclesials, entre les quals el Conseller de Territori i Sostenibilitat H. Sr. Damià Calvet i el Cardenal arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella. També, hi eren els bisbes responsables de l’entitat, per Catalunya i Espanya, Mons. Joan Enric Vives i Mons. Sebastià Taltavull, respectivament, així com diferents representants dels moviments a Europa.

Eudal Vendrell, el president de Justícia i Pau a Barcelona, va agrair l’assistència de tots a la ciutat. Una Barcelona “pionera de grans iniciatives per la lluita dels drets humans”. El portaveu a Espanya, Eduard Ibàñez, va donar la benvinguda i va destacar els 50 anys de treball que s’ha fet  i l’empenta per “continuar treballant en defensa de la pau i la justícia”.

Aigua com a Dret Humà

La conferència inaugural va anar a càrrec del Dr. Jaume Saura. L’adjunt general del Síndic de Greuges de Catalunya va parlar del dret humà a l’aigua i les polítiques internacionals per protegir-lo. Va denunciar que molts països pobres paguin preus més elevats per l’aigua que els països rics. Segons va dir, “l’aigua hauria de ser gratuïta per aquells que no se la poden permetre”.

Saura va criticar que el dret humà a l’aigua i el seu sanejament no apareguin en el Tractat de Drets Humans. Va instar a lligar l’ús de l’aigua a drets com la vida, l’habitatge, entre d’altres que no són possibles sense l’existència de l’aigua. Tal com va argumentar: «el dret humà de l’aigua no és emergent sinó que cal aplicar-ho». “El que necessitem avui dia és que l’aigua figuri com a dret humà en el paper i és un objectiu pel qual tots hem d’involucrar-nos”, va dir.

Justícia, pau i creació

El responsable de les comissions europees de Justícia i Pau i arquebisbe de Luxemburg, Jean Claude Hollerich, va insistir en la necessitat que, a més de la vocació de vetllar per la justícia i la pau, s’instauri definitivament “l’ensenyança de l’Església per la integració de la justícia mediambiental”. “D’aquesta com ens demana el Sant Pare vetllem per: la justícia, la pau i la creació”.

Per un món millor

El conseller de Territori i Sostenibilitat va agrair que des d’entitats com Justícia i Pau es contribueixi amb el medi ambient. A gestionar accions per sensibilitzar sobre “la promoció de la cultura de l’aigua pel seu ús sostenible”. Un repte que uneix la  institució civil i eclesial. Segons va dir, un dels objectius del Govern és “continuar promovent la cultura d’estalvi de l’aigua per ajudar a fer un món millor”.

L’Església per la justícia

El cardenal Joan Josep Omella en la seva intervenció va apel·lar a la Laudato Si’. Va fer una crida demanant als cristians «que portin la llum de l’esperança al món tecnocràtic dominant». Tal com va dir citant l’encíclica: «no hi ha ecologia sense una adequada antropologia».

Respecte a la defensa de la justícia al món, l’arquebisbe de Barcelona va destacar el paper que desenvolupa l’Església. Un rol que duen a terme entitats com Justícia i Pau. L’Església ha de tenir com a pilars: “l’atenció als més pobres”, “la defensa dels drets humans” i; «la denúncia de les injustícies”. Amb tots aquests es constitueix – segons el cardenal- la cura per la llar comuna.