«Animació de la Fe en el Lleure», una proposta pedagògica

La Fundació Pere Tarrés presenta una publicació per tal d'ajudar en els caus i esplais a acompanyar els nens i nenes en el camí de vida cristiana

03 Oct, 2018
Església de Barcelona

La Fundació Pere Tarrés ha presentat el llibre Animació de la Fe en el Lleure, de Juanjo Fernández, membre del departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Es tracta d’un relat que actua com una guia per tal d’ajudar els educadors dels caus i els esplais a acompanyar els nens i nenes, en el camí de vida cristiana.

A través dels diferents capítols, s’aborden aspectes per apropar els joves a la dimensió espiritual de la persona. També, s’ofereixen unes primeres experiències per a viure-ho. L’objectiu, segons l’autor, és “que l’educador transmeti al nen o nena el desig de voler formar part de l’amor tan extraordinari de Déu”.

El millor obsequi

Juanjo Fernández va presentar el llibre des de la seva pròpia experiència de fe. Una experiència que es remuntava al 1954, quan de petit va descobrir què és ser i creure com a cristià. Va defensar que “la fe és un gran regal que podem tenir el privilegi d’educar”. «Aquest obsequi l’ajuda a obrir el mateix educador amb activitats, pregàries i celebracions». «Accions que et porten a seguir les passes de Jesús”, explicava.

En contrapartida, va posar sobre la taula,-literalment definits en bosses de paper-, els “mites” que lluiten contra l’educació de la fe en el lleure. Entre aquests va destacar el dubte sobre l’existència de Déu; el fet de deixar que el nen o nena triï si vol creure; creure que la fe només s’educa en la catequesi; pensar en l’avorriment que suposa les celebracions per als infants; fins a quin punt s’ha de respectar el fet que l’educador cregui o no en Deu…. Respecte aquest darrer punt, l’autor va destacar que es tracta de «ser coherent amb l’entitat amb la qual es treballa». Va insistir en que «Com mes implicació hi hagi per part dels educadors, més viscudes seran les experiències, de manera que els nens i nenes ho tindran més fàcil per descobrir el missatge d’amor que dona la fe cristiana».

 

La presentació del llibre, publicat per Editorial Claret,  va anar a càrrec de Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, i del director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna.

 

Aportació pedagògica pel lleure

Rafael Ruiz va agrair l’aportació de l’autor, «capaç de plasmar amb imatges aspectes bàsics com l’espiritualitat, la interioritat de les persones”. Va destacar com, en el context que ens envolta, «cal una recerca de sentit autèntic i plural de les persones, on la religió és clau en les relacions”. En aquesta línia, va exposar com  Animació de la Fe en el Lleure esdevé una proposta pedagògica. “Amb dibuixos, esquemes i textos senzills, alhora que profunds, apropa la proposta cristiana”, va dir Ruiz.  El relat ofereix materials per a treballar la fe amb els infants. Tanmateix, proposa compartir celebracions comunitàries, el missatge d’amor de Jesús i l’educació en els valors cristians.

Conreu de la interioritat

El director de Relacions Institucionals de la Fundació, va subratllar que els «esplais són llocs privilegiats per experimentar la Bonanova”. Va recalcar que “sense fer possible espais d’interioritat i diàleg és molt difícil que aquesta relació neixi”. “El llibre conrea la interioritat dels joves i ajuda a interpel·lar els nens i nens amb situacions del dia a dia». «Aporta experiències de contemplació que els porta a descobrir una realitat més gran com el fet de veure el sol sortir o de compartir experiències amb els amics”, exposava.

Ruiz va defensar que amb els espais de lleure es dóna l’oportunitat de viure el missatge de “Fe= amor + justícia”. «Els educadors donen el seu servei amb amor i la metodologia té lloc en un territori on hi ha la necessitat per fer de l’educació comunitària, el nucli de tot», va dir.

Un referent amb respostes

El bisbe de Girona va recalcar la necessitat que els educadors dels esplais visquin amb més intensitat el missatge de la fe. Es va lamentar que en els centres de lleure, de vegades “no se’ls doni la importància que merèixen» les activitats més lligades a la fe, com les celebracions o pregàries. Va agrair l’aportació del llibre, que dóna resposta per trobar solucions per aquesta situació.

“No és un llibre destinat a al prestatge, sinó a fer-se servir!” – va dir el bisbe-. El bisbe Pardo va definir Animació de la Fe en el Lleure  no com un llibre de receptes, sinó com “un referent”. «Una eina per als animadors de la fe”, que s’ha d’aplicar en un “nucli de fe cristiana”. “La publicació pot esdevenir un instrument importantíssim!». «Donar resposta a les grans qüestions, d’una manera molt clara i pedagògica”, va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)