Amb Maria, pelegrins d’esperança: 174è Pelegrinatge a Lourdes de l’Hospitalitat

Més de 550 pelegrins viuen el pelegrinatge a Lourdes, marcat enguany per l’estrena de la nova junta i del president Jaume Esteve

03 Jul, 2025
Església de Barcelona

Fotos: Inés Rovira

El 174è pelegrinatge a Lourdes organitzat per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes ha estat, enguany, una edició molt especial. No només perquè s’ha celebrat sota el lema “Amb Maria, pelegrins d’esperança”, coincidint amb l’Any Jubilar, sinó també perquè ha estat el primer pelegrinatge amb Jaume Esteve com a nou president, després d’haver assumit enguany la responsabilitat al capdavant de l’entitat.

“La visió des de la presidència m’ha permès conèixer de prop tots els engranatges que fan possible aquesta experiència única: des dels detalls logístics fins a la vivència espiritual de cada pelegrí”, explica Esteve. Assegura que l’ha viscut “com un pelegrinatge especial”, destacant el paper clau de l’equip que l’acompanya: “El lloc comporta representació i coordinació comptant amb l’equip de la Junta, que són un model de servei i fraternitat”.

Després de 115 anys de pelegrinar des de Barcelona, aquesta 174a edició ha comptat amb 559 pelegrins, dels quals 145 han estat joves, 120 malalts, 79 pelegrins, 201 hospitalaris i 14 capellans. “Els joves, amb el seu impuls i alegria, han omplert de color el pelegrinatge”, destaca el president, mostrant l’alegria d’una generació compromesa que continua donant vida al carisma de Lourdes.

Lourdes, una manera de viure

Aquest pelegrinatge, viscut amb especial intensitat per la nova Junta, ha estat una ocasió per mirar amb ulls nous una tradició centenària. “Ara que l’he viscut amb detall, un es torna més crític respecte els resultats”, reconeix Esteve. Tot i així, afegeix amb emoció: “Escoltant els participants, agraïts de l’experiència plena de pregària i joiosos de viure els moments de Maria i Bernadette, un entén amb complaença que Lourdes és testimoni d’una manera de viure”.

Un dels aspectes més valorats ha estat, com sempre, el lliurament dels voluntaris i hospitalaris, així com del personal sanitari, que han sumat 22 professionals (metges, infermeres, farmacèutiques, auxiliars i una fisioterapeuta). “Fent la feina que els toca, es lliuren a la voluntat de Maria i, servint als malalts, porten cadires i lliteres en presència de Jesús i Maria que els espera”, explica el president.

L’Hospitalitat ha comptat enguany amb la presència del Cardenal Joan Josep Omella, que ha presidit alguns dels actes centrals del Santuari, com la Missa a la Gruta, l’Adoració al Santíssim i la Processó de les Torxes. També ha estat present el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. “En un lloc tan universal com Lourdes, comptar amb el Sr. Cardenal ens ha donat cert protagonisme que ha potenciat la nostra participació en els actes del Santuari”, afirma Esteve.

Reptes de futur

Pel que fa als reptes, Jaume Esteve reconeix que aquest primer pelegrinatge ha estat una oportunitat per identificar les línies de futur: “Hem de perfilar amb el voluntariat, la formació de responsables de grup i potenciar les delegacions, que són les que activen la participació del territori”. Amb 18 delegacions actives actualment, el repte principal és “ampliar aquest nombre, perquè les delegacions són la base de la nostra activitat”.

Un estiu jubilar a Roma

L’activitat de l’Hospitalitat no s’atura a l’estiu. En el marc de l’Any Jubilar, un grup de 50 hospitalaris acompanyarà un grup de malalts amb discapacitat al Jubileu de Joves a Roma, del 29 de juliol al 5 d’agost. Una nova ocasió per viure l’esperit de Lourdes des d’un altre indret universal de la fe.

“La realitat de la vida, amb les seves penalitats i alegries, a Lourdes es fa present amb serenor i amb una pau interna que ajuda a acceptar la voluntat de Déu”, conclou Esteve. Paraules que resumeixen amb profunditat l’essència d’un pelegrinatge que, edició rere edició, continua essent escola de servei, esperança i fraternitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)