Agraïment i humilitat

El P. Juan Luis Pérez, abat emèrit de Leyre, ha celebrat recentment el jubileu sacerdotal –va ser ordenat el 4 de juny de 1967 a Barcelona. Llicenciat en dret canònic per la Universitat Gregoriana de Roma, Dom Luis Pérez va ser abat del monestir de Sant Salvador de Leyre entre els anys 1993 i 2009. Preguntat sobre què recomanaria a un jove o a una noia que es plantegin d’abraçar la vida monàstica, la seva resposta és clara: “Ser sincers amb ells mateixos; la vocació, si és imperativa com una crida al cor, ha d’abraçar-se amb valentia i reconeixement. Déu anirà marcant el camí i la seva fidelitat no ens mancarà mai”.

Què sent després de celebrar 50 anys de prevere?

Agraïment i humilitat. Agraïment, perquè he de donar gràcies a Déu que m’ha fet partícip del sacerdoci de Jesucrist. A través de l’Església he pogut ser les seves mans i els seus llavis, de manera especial com a sacerdot monjo. Sentiment d’humilitat perquè tot el bo que he fet pertany a Déu; les deficiències, amb certesa, moltes, les confio a la misericòrdia divina.

Quina és la singularitat del mestratge de sant Benet que pugui ajudar els homes i les dones d’avui?

Els homes d’avui han d’aprendre a escoltar i ser conscients d’unes realitats transcendents que no sempre són fàcils de captar si no hi ha silenci al cor o si manca una fe profunda.

Amb el coneixement que té de molts monestirs europeus, què hi aporta la presència benedictina?

Els carismes divins són per sempre i per al servei dels homes; la missió del monestir benedictí queda mostrada en la vida que el papa Sant Gregori va relatar de sant Benet: pau, treball, ordre, discreció, servei i ajuda al poble de Déu; els temps poden variar però la missió és la mateixa.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 17 de setembre