Acompanyar des del nou Servei Integral d’Acompanyament al Dol i la Malaltia (SADIM)

Entrevista a Miquel Mora Previ, codirector de SADIM i president de Ca n’Eva

10 Des, 2020
Església de Barcelona

Acompanya Fundació Ca n’Eva i l’Arquebisbat de Barcelona han engegat el Servei Integral d’Acompanyament al Dol i la Malaltia (SADIM), que reforça l’acompanyament al dol, que ofereix el Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut. El nou servei proposa programes d’acompanyament de dol personalitzat, grupal, de parella i família, visites a malalts als hospitals o domicilis…, tasques que realitzen voluntaris i professionals. Miquel Mora és codirector de SADIM i president de Ca n’Eva.

Què necessita una persona que està vivint un procés de dol?

Necessita que respectin els seus tempos. Si cal restar en silenci al seu costat, hi restem. Necessita saber que no està sola. Sentir-se acompanyada en tot moment, fins i tot quan físicament no som al seu costat. En cap cas necessita consells. Una persona que acompanya una altra en el seu dolor, i més si diu inspirar-se en l’Evangeli, ha de tenir molt present el que diu Déu Pare al seu poble: “Jo soc, el que soc…, el que sempre hi és…”. Des de qualsevol òptica s’ha d’oferir presència impregnada d’esperança.

Cal un suport especial quan no s’ha pogut acomiadar un ésser estimat?

No poder acomiadar-se, o no poder-ho fer tal com se sent que s’ha de fer, sempre suposa un plus de dolor i complica el procés de dol. L’exemple més greu el tenim quan el cos del difunt no s’ha pogut ni trobar –accidents de muntanya, d’aviació, naufragis…

Davant d’un procés de dol, la fe ens ajuda?

Aquí hauríem de veure què s’entén per tenir fe, perquè moltes persones que semblaven tenir una fe molt forta, davant d’una pèrdua es reboten durament contra Déu… Però, realment, la fe és un pilar importantíssim. La fe que està arrelada de veritat, no només de paraula, en l’esperança del Crist ressuscitat, és d’una ajuda decisiva, però això no vol dir que no calguin d’altres ajudes –metges, psicòlegs, acompanyants espirituals, bones amistats, harmonia familiar…

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 de desembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)