A. Riccardi presenta les ‘Perifèries’ a Barcelona

El fundador de la Comunitat de Sant Egidi assisteix a la presentació de la seva última publicació amb el cardenal arquebisbe Omella

16 Nov, 2017
Montse Punsoda

Aquesta setmana s’ha presentat a Barcelona el darrer llibre del fundador de la Comunitat de Sant Egidi, Andrea Ricardi, Periferias: Crisis i novedades para la Iglesia. El relat  reflexiona entorn el missatge del Papa Fracesc i crida a «recomençar» amb l’Evangeli des dels llocs més marginals, els quals, també, «demanen un centre per si mateixos». Així ho deia Ricardi que va venir expressament de Roma amb motiu de la presentació.

La dignitat a les perifèries

El periodista Josep Cuní va ser l’encarregat de conduir l’acte, donant pas a les intervencions dels convidats: el primer Tinent d’Alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarelo i el cardenal arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella. Pisarelo va destacar la gran quantitat de zones marginals que hi ha a la ciutat i que «hem de fer un esforç per pensar en aquestes perifèries que veiem i després desapareixen ràpid de la nostra realitat quotidiana». Va adreçar-se sobretot als governants, atenyent a la necessitat que els polítics prenguin «consciència d’aquesta realitat de les perifèries, per viure d’una manera digne«.

Una utopia amb possibilitats

El cardenal Mons. Joan Josep Omella va reflexionar principalment sobre allò que, personalment, li havia aportat la lectura del llibre. Segons va confessar, li havia deixat «un buen sabor de boca» i «un desig de seguir a Crist amb més entrega i generositat», ja que l’autor posa sobre la taula la crida a mirar les perifèries, un tema que senyala tothom. «Andrea Ricardi, en el seu llibre, ens fa somiar i ens convida a viure en la utopia però sabent que, si volem i amb l’ajuda de Déu podrem aconseguir aquesta utopia», va dir. Omella va ressaltar com el llibre interpel·lava  al lector, que el convidava a viure amb una tensió amb aquest compromís amb les perifèries tal com han fet grans testimonis de l’església a qui Ricardi nomena «bojos de Déu». En aquesta línia, es va referir a aquells que s’han entregat a les perifèries citats en el llibre, destacant com veient la seva tasca és constata que «només es pot anar des d’un encontre profund amb Jesús i una experiència mística amb Déu«. Tant de bo sapiguem viure-ho així tots els cristians que volem anar a les perifèries!», va exclamar Omella.

Fer realitat el missatge del Sant Papa

En la intervenció final, Ricardi va subratllar que el papa Francesc és qui «dóna el to», però al final recau en cada un de nosaltres la responsabilitat de «construir-lo en la seva pròpia vida», i així, trencar amb aquesta utopia. «Necessitem crear visions, icones de la utopia, un nou pensament sobre Europa! Aquest és el d.esafiament per a tots! Tal com s’explica en el llibre i com va subratllar Ricardi, «les perifèries necessiten un centre» i «la resposta és crear un centre i donar un punt de referència. Dir que no estàs sol», va dir Ricardi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)