A Catalunya, 248.000 llars tenen tots els seus membres actius a l’atur

Amb motiu del 7 d’octubre, dia Mundial pel Treball Decent, un centenar de persones s’han concentrat a la plaça de la Catedral de Barcelona per reivindicar el treball com a dret i activitat per a la cura de les persones, del bé comú i del planeta. Convocats per la plataforma Església pel Treball Decent, els concentrats han vingut des de diferents punts de Barcelona amb un dorsal a l’esquena, simbolitzant una marxa en favor del treball decent. “Volem mostrar que estem en moviment i actius en favor d’un treball decent per a tothom, i que no s’hi val qualsevol condició. Som moltes i diferents les persones i col·lectius que compartim aquest objectiu, i que volem que aquest treball no sigui explotador dels recursos, sinó sostenible i respectuós amb la natura i les persones”.

Durant la lectura del manifest, la plataforma ha denunciat que la precarietat laboral és un dels principals motors de l’exclusió, i que la crisi provocada per la COVID-19, sumada a la inflació, ha deixat 396.000 llars catalanes en inestabilitat laboral greu, així com situacions de desocupació, amb 248.000 llars amb tots els membres actius a l’atur. “Mentre es continuïn expulsant les persones del mercat laboral, amb excessiva temporalitat, parcialitat involuntària i inestabilitat, no serà possible revertir els nivells d’exclusió actuals”, han afirmat des de la plataforma.

Les dades del darrer informe FOESSA 2021, elaborat amb el suport de Càritas Catalunya, situen l’atur com un dels factors que més impacten en l’exclusió social: L’any 2021, a Catalunya, el 31,9% de les llars en situació d’exclusió social tenien totes les persones actives a l’atur, enfront del 8,2% del total de llars catalanes. El fet que una llar tingui la persona sustentadora principal en situació d’atur de llarga durada (és a dir, que faci com a mínim 12 mesos que busqui feina) és sinònim de dificultats greus, ja que entre aquestes llars hi ha nivells elevats d’exclusió social (95,8%). Per contra, a les llars sustentades per persones que treballen, les taxes d’exclusió són menors (20,9%). La plataforma també ha volgut posar de manifest que l’atur no afecta de la mateixa manera els diferents grups socioeconòmics o sociodemogràfics sinó que, segons l’INE, és particularment elevat entre la població menor de 25 anys (33,5%) i la població de nacionalitat estrangera (22,6%).

“Les condicions de treball continuen sent precàries per a milers de persones treballadores, fonamentalment per a les dones, les persones migrants i el jovent. La parcialitat, la pluriocupació i la temporalitat del mercat laboral obliga moltes persones a compaginar més de dues feines. Aquestes persones ens expliquen que ni amb tot l’esforç n’hi ha prou per estalviar o arribar a final de mes. És molt frustrant”, ha advertit Dessirée Garcia, responsable del programa de Formació i Inserció Laboral de Càritas Diocesana de Barcelona.

La plataforma Església pel Treball Decent demana estudiar la reducció de la jornada laboral (sense que això suposi una baixada salarial) i fer aflorar el treball que es desenvolupa en

l’àmbit de les cures. Així mateix, la plataforma se suma a la ILP promoguda per la plataforma #RegularizaciónYA, que treballa per aconseguir l’accés a un treball decent de mig milió de persones migrants del conjunt d’Espanya en situació administrativa irregular. “Si en el context inflacionista actual no es prenen mesures urgents, els salaris de les persones treballadores no aguantaran gaire temps”, han conclòs.