40 anys de Misteri

Entrevista a Irene Massana intèrpret del personatge de la Mare de Déu al Misteri de La Selva

10 Set, 2019
Església de Barcelona

El Misteri de La Selva és el drama assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica conservat íntegrament. Es representa, des de 1980, cada 14 i 15 d’agost, a l’església de Sant Andreu de La Selva del Camp (Baix Camp). Diumenge vinent, dia 22, a les 20 h, es podrà presenciar a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona (https://misteriselva.cat). La Irene Massana té 24 anys i interpreta el personatge de la Mare de Déu.

Com va començar la teva vinculació amb el Misteri?

Ve de família. Recordo quan era espectadora, a la falda de les meves àvies, contemplant encisada les evolucions dels personatges, jugant a fer el Misteri amb altres nens… Encara assaboreixo ara l’alegria de quan em van deixar actuar per primera vegada. Se m’havia fet molt llarg esperar el debut com a membre dels cors celestials, fins ara mateix, els dies que faig de Mare de Déu.

I ara, a la Sagrada Família…

El Misteri no surt de gira. L’excepcionalitat del text i de la posada en escena no ho aconsellen i, la veritat, nosaltres el volem preservar on ha renascut: a la nostra església. La Sagrada Família es posarà al servei d’un text venerable que no fa altra cosa que, des d’una senzillesa captivadora i una profunditat torbadora, exalçar la Mare de Déu per damunt de tota la Humanitat i per a tota la Humanitat.

Què és el que més t’impacta del Misteri?

El devessall d’emocions que genera a persones de tota mena, començant per tots els que hi participem. Al final de la representació, quan els actors passem enmig del públic, és ben habitual descobrir en molts dels seus rostres llàgrimes que, discretament, es van escolant. És un miracle? Cadascú que jutgi! El que és segur és que el Misteri ens fa millors persones, tant al públic com als intèrprets!

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 15 de setembre.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)