2a sessió del curs d’iniciació. De l’explicació a la trobada

Divendres, 30 d’octubre de 2026, una trentena de catequistes van participar en la segona sessió del curs d’iniciació a la catequesi, centrada en el sentit de l’acció catequètica, l’acompanyament de la persona i els mitjans educatius, impartida per Mn. Joan Mundet, director del Secretariat Diocesà de Catequesi de Barcelona. La trobada va aprofundir en la identitat i la finalitat de la catequesi, així com en el paper del catequista com a acompanyant en el procés de creixement en la fe.

Mn. Joan Mundet va començar la sessió parlant del querigma, l’anunci fonamental de la fe cristiana: Jesús ha mort per cadascú i li ha donat la vida. A partir d’aquest anunci, va situar la trobada amb Jesucrist com el centre de tota acció catequètica. En aquest sentit, va recordar que la catequesi no és simplement una classe ni una aula, ni tampoc un espai d’entreteniment per als infants. La seva finalitat és molt més profunda: acompanyar les persones en el seu procés de creixement i conduir-les a la comunió amb el Senyor.

Per il·lustrar la importància de les relacions personals en la transmissió de la fe, va convidar els assistents a recordar qui els havia ajudat a creure: què els havia ensenyat aquella persona, com els havia tractat, què els havia fet descobrir de Déu i què conservaven encara d’aquella experiència. D’aquesta manera, va posar de manifest que la fe es transmet mitjançant l’anunci i el testimoni, dins de relacions humanes concretes.

El director del Secretariat també va insistir en la necessitat que les activitats catequètiques tinguin una intencionalitat educativa. Una activitat no ha de ser mai una proposta sense més, sinó una oportunitat per apropar l’infant a Jesús. En aquest sentit, va posar exemples tan senzills com entrar a la capella amb els nens, saludar Jesús, pregar o demanar perdó. «Per estimar cal conèixer, i per conèixer cal tractar», va recordar, tot subratllant que no n’hi ha prou amb transmetre continguts si no s’ajuda l’infant a establir una relació personal amb el Senyor.

Jesucrist, centre i finalitat de la catequesi

Un altre dels eixos de la formació va ser la finalitat última de la catequesi: la comunió amb Jesucrist, mort i ressuscitat, que viu i actua en la seva Església. A través del Fill i en l’Esperit Sant, les persones entren en relació filial amb el Pare. Aquest horitzó ha d’orientar tot el procés catequètic: conèixer i professar la fe, celebrar i rebre la gràcia, aprendre a pregar, viure segons l’Evangeli, participar en la comunitat i créixer en la caritat i la missió.

En aquest context, Mn. Mundet va remarcar que no es tracta únicament de memoritzar el Credo, sinó d’entendre, assumir i professar la fe. També va parlar de la importància d’acompanyar els infants en la seva vida sacramental, respectant-ne el procés personal i convidant-los a participar-hi. Com a exemple de recurs motivador, va presentar el Discipass, una mena de passaport on el catequista pot posar un segell cada vegada que l’infant participa en la missa o en la catequesi. Més enllà de comprovar-ne els segells, l’eina esdevé una manera d’acompanyar i fer visible el camí de creixement.

Educar persones, no gestionar personatges

La sessió també va dedicar una part important a reflexionar sobre la persona que el catequista té al davant. Mn. Mundet va recordar que cada infant és únic i que no se l’ha d’etiquetar, perquè, si ho fa, el catequista corre el risc de deixar d’educar persones per començar a gestionar personatges. Per això, va proposar una pregunta fonamental: «A qui eduquem?»

La resposta es fonamenta en quatre conviccions de l’antropologia cristiana: cada persona és única, amb una història irrepetible, capacitats i preguntes pròpies; és digna, perquè ha estat creada a imatge de Déu, i aquesta dignitat es manté també en la fragilitat i en l’error; és relacional i està en procés, perquè creix mitjançant els vincles i està cridada a la comunió; i, finalment, és una persona en camí, capaç d’aprendre, convertir-se i madurar amb l’ajuda de la gràcia i dels altres.

A partir d’aquesta mirada, va presentar els cinc àmbits en què el catequista desenvolupa la seva tasca educativa: la persona concreta, que cal conèixer; l’activitat, que ha de respondre als objectius proposats; el grup, on cal acompanyar les relacions i la convivència; la vida quotidiana, que també educa a través de petits gestos i hàbits, com esborrar la pissarra o col·locar bé les cadires; i el mateix catequista, que educa sobretot amb el seu testimoni.

En aquesta línia, va explicar que l’educació de la fe implica totes les dimensions de la persona: la intel·ligència, per comprendre allò que es creu i les seves raons; la llibertat, per aprendre a escollir i respondre a Déu; l’afectivitat, per educar els desitjos, els sentiments i la capacitat d’estimar; la memòria, per conservar paraules, pregàries i referències que sostinguin la vida; i el cos i les relacions, per expressar la fe, celebrar i aprendre a conviure amb els altres. Es tracta, per tant, d’una formació integral que uneix el coneixement, la pregària i les decisions de cada dia.

Mn. Joan Mundet també va explicar les necessitats específiques dels infants segons les diferents edats, per ajudar el catequista a adequar l’acompanyament i les propostes educatives a cada etapa del seu creixement.

Jesús i Zaqueu: els mitjans educatius

En l’última part de la sessió, el director va presentar els mitjans educatius de què disposa el catequista a partir de l’episodi evangèlic de Jesús i Zaqueu (Lc 19,1-10). Zaqueu busca la manera de veure Jesús i s’enfila a un arbre; Jesús, però, és qui pren la iniciativa, el mira i el crida. Una comparació que convida el catequista a posar els mitjans necessaris perquè es produeixi la trobada, tot recordant que és Jesús qui crida i surt a l’encontre de cadascú.

La trobada va començar i acabar amb la pregària. Els participants van cloure la sessió demanant a Déu pels fruits d’aquesta formació i per la seva tasca d’acompanyament dels infants en el camí de la fe.

Font: Secretariat Diocesà de Catequesi