25 anys de la Direcció General d’Afers Religiosos

La Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) celebra 25 anys. Aquesta tarda ha tingut lloc l’acte de commemoració d’aquesta efemèride, celebrat a la Casa del Mar de Barcelona. La trobada ha reunit les persones que han dirigit la DGAR al llarg d’aquest quart de segle. També han assistit representants de confessions religioses, institucions públiques i entitats socials. Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, ha assistit a la cerimònia.

El conseller Espadaler: «És una història d’èxit»

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha sigut l’encarregat d’inaugurar l’acte. Durant la seva intervenció, ha destacat que la Direcció General «és una història d’èxit». «Ens ha permès fer una cosa substantiva en els temps que corren que és dialogar, que és poder parlar des de mirades absolutament diferents».

Espadaler també ha volgut reconèixer la tasca de les persones que han liderat la DGAR al llarg dels anys. El conseller ha aprofitat l’ocasió per expressar la seva preocupació per garantir el dret a la llibertat de culte a casa nostra.

La jornada ha començat amb la projecció d’un vídeo commemoratiu que ha repassat les principals fites de la DGAR des de la seva creació l’any 2000. Tot seguit, s’ha celebrat una conversa amb les directores i directors generals que han ocupat el càrrec. Allà s’han compartit reflexions sobre els reptes i els avenços en la gestió de la diversitat religiosa.

En el marc de la celebració institucional, el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, ha subratllat «la consolidació de les relacions institucionals entre la Generalitat i les confessions, la normalització del fet religiós a l’espai públic i l’evolució de la religiositat i els centres de culte a Catalunya», com a eixos fonamentals que han marcat la trajectòria de l’organisme al llarg d’aquest quart de segle.

25 anys d’Afers Religiosos

La Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) celebra enguany el seu 25è aniversari, des que va ser creada el maig de 2000. El primer responsable de la DGAR va ser Ignasi Garcia i Clavel. Des dels seus inicis, la DGAR ha treballat per la normalització del fet religiós a Catalunya, promovent el reconeixement institucional de la diversitat de creences i fomentant el dret a la llibertat religiosa. Al llarg d’aquests 25 anys, ha esdevingut un referent en la gestió pública de la pluralitat religiosa, impulsant polítiques, estudis i accions que afavoreixen la convivència i el respecte entre confessions.

Actualment, la DGAR col·labora activament amb diversos departaments de la Generalitat i amb administracions locals per abordar qüestions com l’assistència religiosa en l’àmbit hospitalari i penitenciari, la creació de materials educatius sobre cultura religiosa, o assessorar en la gestió urbanística dels centres de culte. També promou iniciatives com la Nit de les Religions en diversos municipis, que visibilitzen la diversitat religiosa en l’espai públic.

Mapa religiós de Catalunya o el Baròmetre sobre la religiositat, algunes de les fites d’aquests 25 anys

Entre les fites més destacades de la seva trajectòria, cal mencionar el Mapa religiós de Catalunya, que recull i actualitza les comunitats i llocs de culte; el Baròmetre sobre la religiositat, en conveni amb el Centre d’Estudis d’Opinió, i les línies de subvencions per a activitats, recerca i reformes en centres de culte, que enguany han destinat 1.730.000 euros.

La DGAR també impulsa projectes culturals com la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que des del 2004 explora la presència de l’espiritualitat en el cinema, i el Memorial Cassià Maria Just, que reconeix persones i institucions compromeses amb la convivència religiosa. En l’àmbit internacional, ha reactivat la relació amb la Santa Seu, amb accions com l’exposició a Roma en el marc del Mil·lenari de Montserrat, i actualment treballa per establir noves sinergies amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

Altres línies d’actuació inclouen la formació en diversitat religiosa per a personal públic i entitats religioses, l’assessorament tècnic als ens locals, la publicació d’informes com “El dret a la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya”, i l’edició d’obres divulgatives com el diccionari de religions o la col·lecció “Guies sobre la diversitat religiosa”.