Sant Josep Oriol, 100 anys al barri

La parròquia de l'Eixample dedicada al Dr. Pa i Aigua celebra els cent anys de treball i esforç dins la diòcesi de Barcelona

23 Març, 2018
Montse Punsoda

El 2015, l’Església de Sant Josep Oriol celebrava els 100 anys de la col·locació de la primera pedra del temple, encarregat, el 1907, per direcció del Cardenal Salvador Casañas. Enguany, celebren ja el centenari de l’inici de l’activitat parroquial.

Va ser el 23 de març de 1918 quan es va inaugurar aquesta parròquia de l’Eixample amb el bisbe Mons. Enric Reig i el que seria el seu primer rector, Mn. Joan Icart. Amb aquest motiu, l’hi ha feligresia s’ha reunit en una missa solemne per agrair aquest centenari d’esforç i dedicació. L’arquebisbe de Barcelona Card. Joan Josep Omella va assistir expressament per presidir la celebració, concelebrada pel rector Mn. Enric Termens, juntament, amb els rectors de les parròquies veïnes amb qui formen una unitat parroquial.

Caminar amb el Senyor

En l’homilia, el cardenal Omella va agrair als presents la seva empenta i dedicació. Una acció tal com va fer el seu patró Sant Josep Oriol. «Ell era un home de la diòcesi que va treballar, estimant molt l’Església i els seus amics preveres», va dir el cardenal. En aquesta línia, va animar a la feligresia a treballar per caminar segons el que Déu demana.

«De vegades tenim por d’entregar la nostra vida al Senyor – deia l’arquebisbe de Barcelona- però hem d’avançar en el camí de la santedat amb solidaritat i coherència». «Penseu que ell us acompanya».

L’oració i el bon temps

Exaltant el testimoni del patró, conegut com el Dr. Pa i Aigua, Omella va descriure’l com un home de caritat, humil i entregat a la pregària. «Ell buscava la força del diàleg, de tu a tu, i de cor amb Déu», exclamava.

Va comparar la pregària amb el bon temps. Concretament, de quan es pren el sol. Segons explicava, «nosaltres ens posem davant el sol i anem prenent color». «No hi parlem amb ell, però el Sol a poc a poc ens va apujant el color- continuava Omella-. «En l’oració, fem silenci, i el senyor ens parla i ens transforma».

Inspirats pel Senyor

El bisbe va referir-se a la tasca que han fet les parròquies de la zona per organitzar una unitat parroquial. Una iniciativa que ha de ser «exemple de fraternitat i comunió entre tots». També un exemple d’Església en Sortida, un propòsit en paraules del mateix Papa Francesc, i en la línia del que serà el nou Pla Pastoral. Tal com va dir un pla que ha d’ajudar-nos a sortir a predicar. «Feu l’esforç d’acollir el nou pla per millorar la nostra vida cristiana, que ens demana arribar a la santedat de la humilitat i la comunió, inspirats pel Senyor», va dir.

Actes de celebració

La celebració va comptar amb la presència de la feligresia de les diferents parròquies així com amb membres de l’Escola Sant Josep Oriol.

El rector, Mn. Termes va agrair a tots el camí fet fins ara i va animar a continuar amb aquesta fita, un fruit del treball de tots. També, va convidar a la feligresia a participar dels diferents actes de celebració. Durant l’any tindran cabuda diverses activitats que hi ha programades amb el propòsit de conmemorar la trajectòria de la parròquia.

Acabada la celebració, es va donar pas a un concert interpretat per la mateixa coral de la parròquia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)