Comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

Un cop feta pública la sentència núm. 459/2019, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, subscriu el contingut del comunicat emès per la Conferència Episcopal Tarraconense, que els oferim a continuació:

En aquests darrers temps, la situació social i política del nostre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovintejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als sentiments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l’Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l’Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de manera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen  un referent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei.  En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afirmar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps». Poc més endavant  indica com els homes i dones d’avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El Papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombrosos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels pobres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».

Els Bisbes de Catalunya
14 d’octubre de 2019