Cardenal Omella: «La tolerància és el primer esglaó de la fraternitat: ser capaços de comprendre la diversitat, acceptar-se i estimar-se mútuament»

L’arquebisbe de Barcelona i el cònsol general d’Emirats Àrabs Units celebren l’Any de la Tolerància El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i el Sr. Mohammad AlShamsi, cònsol dels Emirats Àrabs Units a Barcelona, han commemorat avui l’Any de la Tolerància amb un acte celebrat a la Catedral de Barcelona. A l’acte, que ha […]

16 Nov, 2019
Església de Barcelona

L’arquebisbe de Barcelona i el cònsol general d’Emirats Àrabs Units celebren l’Any de la Tolerància

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i el Sr. Mohammad AlShamsi, cònsol dels Emirats Àrabs Units a Barcelona, han commemorat avui l’Any de la Tolerància amb un acte celebrat a la Catedral de Barcelona.

A l’acte, que ha rememorat la visita del papa Francesc als Emirats Àrabs Units i el document sobre la fraternitat que allí van signar el Sant Pare i el gran imam d’al-Azhar, el cardenal Omella ha destacat que «la tolerància és el primer esglaó de la fraternitat: ser capaços de comprendre la diversitat i acceptar-se mútuament per estimar-se».

Posteriorment s’ha fet la lectura d’un text del místic sufí, Ibn Arabi, en àrab, castellà i català. El cardenal i el cònsol han  procedit a plantar un ghaf, un arbre propi de les zones àrides de la península aràbiga, que vol simbolitzar la tolerància. Segons el cardenal arquebisbe de Barcelona, «serà també signe que volem sembrar en el cor de tots nosaltres aquesta llavor anomenada esperança, concòrdia, fraternitat, (…) perquè ens converteixi a tots nosaltres en instruments o portadors de convivència, de tolerància i de pau».

L’acte ha finalitzat amb la interpretació del Cant dels Ocells a càrrec de Miquel Pujol-Grau, violoncel, i Safi Al-Hafez, llaüt.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)