Normes i orientacions de 12 d’abril de 1983, la catequesi Infantil i el moment de la Primera Comunió

Normes i orientacions sobre la catequesi Infantil i el moment de la Primera Comunió

El Consell de Govern de la diòcesi -sota la presidència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona- ha cregut oportú recomanar de bell nou als responsables de la pastoral, sobretot dels àmbits parroquials i arxiprestats de la diòcesi, la lectura atenta i reflexiva de les Instruccions pastorals del Cardenal Jubany sobre la primera comunió », de 5 de febrer de 1976. El que allà s’hi diu, no sols és de gran interès doctrinal i pastoral, sinó que és norma d’acció per a tota la diòcesi. l com que de tant en tant convé recordar allò que expressa el pensament i el desig del bisbe, que presideix en la caritat l’Església, s’ofereix a tothom aquestes «Normes i orientacions sobre la catequesi infantil i el moment de la Primera Comunió», que subratllen i en part actualitzen allò que ja ha estat dit moltes vegades en anteriors documents. Fent això es vol encoratjar els preveres, religiosos i laics que s ‘han esforçat i s’esforcen a posar-ho en pràctica vencent tota mena de dificultats. Al mateix temps vol ser una exhortació fraternal feta des del desig d’avançar pels camins de la pastoral de conjunt. que ens obliga a tots, també als qui per diferents causes s’han mostrat remisos a l’hora d’explicar als fidels l’esperit d’aquestes normes, i d’aplicar-les com cal. Finalment cal posar en relleu que tot això se situa en la línia d’aplicació de les conclusions de l’Assemblea Diocesana.

 

NORMES l ORIENTACIONS

Importància i limitacions de la Catequesi

1. És molt convenient recordar què la formació de la fe és molt complexa i que recau sobre moltes instàncies: la família i la comunitat cristianes, els moviments apostòlics. etc. Per això no és correcte confiar-ho exclusivament a la institució catequètica.

2. La catequesi té la seva missió específica: ajudar el creient a donar la seva resposta conscient, honrada i compromesa al do de Déu de la fe, d’acord amb la fe de l’Església. Aquesta ajuda no s’ha de limitar a una edat o a una situació concreta del creient. És tota la vida la que ha de ser objecte de catequització, fent servir, això és clar, mètodes adequats a cada edat i situació dels fidels.

3. És un error freqüent reduir la catequesi a una mera preparació doctrinal i litúrgica per a rebre un sagrament -fer la primera comunió, posem per cas-. de tal manera que un cop rebut el sagrament en qüestió ja no cal seguir la catequesi.
El deure dels pares i de la comunitat

4. Els pares cristians cal que siguin molt conscients del seu deure d’iniciar els infants en el coneixement de Déu, de Jesucrist i de l’Església. Això, des de la més tendra edat, en una catequesi veritablement familiar, fonamentada en l’exemple de fe viscuda, que cal que donin constantment, i pregant habitualment amb els seus fills, fent que aprenguin així les primeres oracions del cristià.

5. Després, quan els infants arribin als 7 o 8 anys, els pares tindran cura d’inscriure’ls en un centre de catequesi, perquè siguin ajudats d’una manera adequada en el coneixement de la fe i la pràctica de la vida cristiana viscuda amb els adults de la comunitat. Aquest centre serà normalment la parròquia. Ara bé, aquest o qualsevol altre centre autoritzat ha de conformar els continguts que ha de transmetre amb els que proposi la Delegació Diocesana de Catequesi.

6. En aquest nou procés de catequització infantil, els pares, lluny de desentendre’s del deure d’educadors privilegiats dels seus fills, s’esforçaran a col·laborar amb el centre catequètic, ja sigui fent de catequistes, o, almenys, seguint amb interès tot el que s ‘hi ensenya. També prendran part activa en les reunions i celebracions programades.
La celebració de la primera comunió

7. Quan a judici dels pares i dels catequistes es cregui que per a l’infant ja ha arribat el moment de combregar per primera vegada, en parlaran amb el responsable de la comunitat i prepararan la celebració.

8. El lloc propi per a la primera comunió és on normalment els pares viuen i celebren la fe, que, en principi, serà la parròquia. En el cas que sigui una altra comunitat, que s’atengui al que estigui disposat a la zona.

9. En les esglésies on els nens que han de fer la primera comunió són pocs, serà fàcil i molt positiu, per la seva significació, que la facin en les misses ordinàries dels diumenges pasquals. Però on el nombre d’infants és excessiu -la qual cosa, de fet, bloqueja les celebracions habituals-, cal que se’n programin algunes d’especials. Tanmateix, aquestes no han d’esdevenir mai unes misses de segon ordre. Sempre, les unes i les altres han de tenir una dinàmica evangelitzadora, de manera que els cristians actius de la comunitat donin un testimoni d’acolliment i de participació, i els practicants ocasionals trobin un ajut per a replantejar-se la fe.

El problema dels vestits l els regals

10. Una qüestió que encara és un problema és la que es refereix als vestits i regals. -En l’esmentada instrucció pastoral de 1976 s’afirmava el següent: «És del tot improcedent vestir els infants d’una manera tan diferent de l’acostumada que resulti pràcticament impossible fer comprendre a l’infant que la primera comunió» no és un esdeveniment aïllat -i sense demà- en la seva vida. La cosa és més greu quan se’ls disfressa amb vestits que no corresponen gens al que de veritat són els infants (hàbits religiosos, uniformes militars, etc.)». l concretant més, podem afegir, el de núvia per a les nenes. l continua el document: «El mateix es podria dir dels obsequis, dels esmorzars, menjars i berenars, dels espectacles infantils, etc., que passen algunes vegades d’ésser cordials i senzilles reunions familiars i infantils, per convertir-se en l’acte més destacat en el conjunt de la festa».

11. És cert que la nostra societat consumista amb les seves propagandes és el destorb principal, de manera que fins i tot les famílies que passen més dificultats econòmiques es troben obligades a fer unes despeses a les quals no poden arribar. Els infants, en aquesta ocasió, més que rebre atencions haurien de dedicar-les als altres. En veure’s estimats pel Crist, els ha de moure a estimar. Que quedi, doncs, ben clar, quina és la nostra posició i judici sobre aquestes coses.
El Sagrament del perdó

12. En algun moment de la catequesi, pares i nens han de ser convidats a valorar la misericòrdia del Pare del cel que es manifesta sobretot perdonant. Per tant, sobretot durant el temps quaresmal, cal iniciar els nens en el sagrament del perdó i donar ocasió als pares de celebrar la penitència al mateix ritme de la comunitat cristiana que els acull o de la qual formen part, convidant-los a les celebracions individual i comunitària.
La catequesi no s’acaba amb la primera comunió

13. Un cop l’infant hagi combregat per primera vegada, cal entendre molt clarament que el procés catequètic no s’ha acabat, sinó que continua. Per tant, els – pares, conseqüents amb la seva responsabilitat, faran que els seus fills segueixin assistint als cursos de catequesi i vetllin pel seu degut aprofitament.

14. Tot això implica que a totes les parròquies es vetlli amb diligència, perquè hi hagi una catequesi ben organitzada i a l’abast de tothom. Per tant, cal tenir una gran cura a desvetllar vocacions de catequistes, ja sigui entre els pares dels infants, ja sigui entre els, altres fidels, posant al seu abast els mitjans necessaris perquè puguin complir amb competència la missió que la comunitat cristiana ·els confia.

 

* * *

A cada zona es concretaran aquestes normes i orientacions a la seva situació peculiar, de manera que el seu contingut quedi potenciat amb la iniciativa, el realisme i el zel pastoral dels preveres, religiosos i laics que cooperen en la tasca catequètica i sacramental. A la pràctica, doncs, el vicari episcopal, d’acord amb l’Equip Directiu zonal, vetllarà per al seu compliment, i, si es dona el cas, corregirà o prohibirà el que en sigui contrari. Els preveres de les parròquies i els catequistes ajudaran els pares a comprendre’n les motivacions pastorals.

Barcelona, 12 d’abril de 1983.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *