Normativa Canònica Diocesana

Decret 27/22 de 7 de juliol de 2022,
formalització canònica entre el Servei Diocesà per al Catecumenat i la Catedral

DECRET 27/22. Barcelona, 7 de juliol de 2022

Des dels inicis de l’Església, la iniciació cristiana i la seva realització sacramental ha es­tat vinculada estretament amb la missió pastoral del Bisbe diocesà. En efecte, malgrat que el baptisme d’infants es confia genèricament a l’encàrrec pastoral dels rectors de parròquia (cf. cc. 530, 1r i 851, 2n del Codi de Dret Canònic), l’ordenament de l’Es­glésia reserva al Bisbe funcions específiques quan es tracta del baptisme d’adults (cf. cc. 851, 1er i 863). Així ho recull igualment el Directori de pastoral sacramental dels Bisbes de Catalunya (27 d’abril de 2000): «Els bisbes són els principals dispensadors dels misteris de Déu, com també els moderadors de tota la vida litúrgica en l’Església que els ha estat encomanada. Per això regulen l’administració del Baptisme, que inse­reix en el sacerdoci reial de Crist […]. Ells tenen també particularment encomanada la preparació i el Baptisme dels adults» (n. 13).

Des de segles enrere i fins fa pocs anys, el baptisme d’adults a la nostra Arxidiòcesi havia esdevingut quelcom inusual i poc freqüent, però els canvis dels costums i de la composició sociològica de la nostra societat provocaren que retornés la necessitat d’atendre amb cura les persones ja adultes que, havent rebut la il·luminació de la fe, s’acostaven a l’Església per a completar la seva formació i, tot seguint el convenient catecumenat, es disposessin a rebre els sagraments de la iniciació cristiana. Per a coor­dinar i dirigir aquesta important missió, l’Arquebisbe de Barcelona creà l’any 2002 el Servei Diocesà per al Catecumenat, el qual ha donat excel·lents fruits.

De manera del tot natural, l’esmentat Servei ha estat centrant a la Catedral l’acolliment dels catecúmens i els diversos passos litúrgics, sovint presidits pel propi Arquebisbe o per un Bisbe Auxiliar. En efecte, la Catedral és l’església pròpia del Bisbe diocesà, la mare de totes les esglésies i comunitats cristianes de l’Església local. Per aquesta raó, la figura del Bisbe a la Catedral amb els catecúmens té un sentit eclesiològic molt profund. A la nostra Catedral són testimoni clar els vestigis arqueològics que situen el baptisteri pràcticament a la mateixa ubicació des del segle IV de l’era cristiana. I es fan ressò d’això les Orientacions pastorals per al catecumenat de la Conferència Episcopal Espanyola (1 de març de 2002) quan apunten: «Per la seva vinculació amb el Bisbe, la Santa Església Catedral és el lloc originari i propi del catecumenat […]» (n. 39). I també: «El catecumenat sempre ha d’estar obert a la realitat de l’Església diocesana; per això algunes de les celebracions (el ritu de l’elecció, els sagraments d’iniciació cristiana, entregues, trobades de catequistes i catecúmens de la diòcesi) és oportú que tinguin lloc a l’Església Catedral (DGC 218-219)» (n. 40).

Hem considerat, després de madura reflexió i diverses consultes, que ha arribat el mo­ment en què la vinculació de facto del nostre Servei Diocesà per al Catecumenat amb la Catedral rebi la convenient formalització canònica, per tal que el caràcter eclesial del catecumenat i la seva íntima relació amb la funció episcopal s’aprofundeixin, i, per al bé de la nostra Església, ajudi a edificar en aquest món el Regne de Déu. En aquesta decisió han contribuït també, en bona mesura, tant la bona disponibilitat que el Capítol de Ca­nonges la Catedral ha mostrat fins ara, com el contrastat goig amb què els catecúmens han manifestat de ser acollits a la Catedral. Fins i tot la solemnitat del temple i la seva bellesa han ajudat a fer que aquestes persones hagin sentit com són d’estimades.

Per tot això,

DISPOSEM:

  1. El Servei Diocesà per al Catecumenat quedarà vinculat a les finalitats i activitats pastorals de la nostra Santa Església Catedral Basílica Metropolitana. D’acord amb el c. 157, l’Arquebisbe Metropolità nomenarà el Director del Servei.
  2. El Servei Diocesà per al Catecumenat s’ubicarà a l’Església Catedral, a l’espai adi­ent que el Capítol de Canonges determini d’acord amb el Director del Servei, per tal que les persones que hagin de ser ateses ho siguin convenientment.
  3. En tot cas, caldrà que el Director del Servei coordini la seva activitat amb el Ca­nonge Arxiprest, el qual és el responsable de l’acció pastoral i litúrgica de la Catedral en nom del Capítol.

Ho decreta i signa l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Card. Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe

Màrion Roca Sagués

Secretària General i Cancellera

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)