Normativa Canònica Diocesana

Decret 12/20 de 29 de maig de 2020,
víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit eclesiàstic: procediment juridico-canònic i Comissió d’Acollida de l’Arxidiòcesi de Barcelona

DECRET 12/20. Barcelona, 29 de maig de 2020.

Víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit eclesiàstic: procediment juridicocanònic i Comissió d’Acollida de l’Arxidiòcesi de Barcelona

Segons allò que disposa l’article 2.1 del motu proprio Vos estis lux mundi, instituïm a l’Arxidiòcesi de Barcelona el Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos Sexuals per a l’Església de Barcelona.

El Servei estarà constituït pel Sr. Promotor de Justícia i per la Comissió d’Acollida, i es regirà per les normes següents.

Àmbit material

El Servei coneixerà exclusivament de delictes contra el sisè manament del Decàleg que consisteixin en:

A l’efecte de les presents normes, s’entén per:

Àmbit personal

El Servei estudiarà i tractarà exclusivament sobre fets dels quals siguin acusats clergues i/o membres d’instituts de vida consagrada o de societats de vida apostòlica. En el cas de conductes dutes a terme pels subjectes esmentats a l’article 6 del motu proprio Vos estis lux mundi (en concret: cardenals, patriarques, bisbes i llegats del Romà Pontífex; clergues que estan o que han estat encarregats de govern pastoral d’una Església par­ticular, pels fets comesos durant l’exercici del seu ofici; clergues que estan o que han estat encarregats de govern pastoral d’una Prelatura personal, pels fets comesos durant l’exercici del seu ofici; moderadors suprems d’instituts de vida consagrada o de socie­tats de vida apostòlica de Dret pontifici, així com dels monestirs sui iuris, pels fets co­mesos durant l’exercici del seu ofici), que consisteixin en accions o omissions dirigides a interferir o eludir investigacions civils o investigacions canòniques, administratives o penals, contra un clergue o un religiós respecte a delictes esmentats anteriorment, caldrà seguir el procediment especial previst.

Procediment de denúncia i investigació inicial

Procediment judicial

En el cas que l’informe del Promotor de Justícia consideri que hi ha prou indicis de la comissió d’un delicte dels esmentats sota l’àmbit material, l’Arquebisbe diocesà re­metrà aquest informe amb tota la investigació i documentació a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que és la competent per conèixer aquestes causes, en aplicació de la legislació canònica vigent (especialment, el motu proprio Sacramentorum sanctitatis tutela de 30/04/2001, la carta Ad exsequendam ecclesiasticam legem de 18/05/2001, i el rescripte i les normes de la Congregació sobre els delictes més greus de 21/05/2010).

Competència judicial de l’Arxidiòcesi

Si la Congregació per a la Doctrina de la Fe decideix la incoació de procés judicial penal, ordinari o extraordinari, i confia a l’Arxidiòcesi de Barcelona la seva instrucció i/o resolució, en serà competent el Tribunal Eclesiàstic Metropolità de l’Arxidiòcesi de Barcelona, llevat que el Sr. Arquebisbe diocesà en decideixi amb causa justa una altra cosa. El procediment judicial es desenvoluparà conforme a les normes processals del Codi de Dret Canònic i aquelles que la Congregació disposi.

Comissió d’Acollida i finalitat

Tindrà per objectiu rebre aquelles persones que, d’una manera o altra, hagin resultat perjudicades per la perpetració probable d’un delicte dels esmentats en l’àmbit material d’aquest Decret, comès per alguns dels subjectes de l’àmbit personal, tant si encara es troba sub iudice com si ja ha estat jutjat, o fins i tot si ha prescrit l’acció penal. La Comissió oferirà el suport espiritual, psicològic o emocional que ajudin els afectats a poder trobar camins de «sanació»; també podrà aconsellar jurídicament, però els seus membres no podran exercir de lletrats dels interessats. En tota ocasió, els membres de la Comissió actuaran conforme als seus respectius codis deontològics, i sempre d’acord amb la doctrina moral de l’Església. Si ho creu necessari, la pròpia Comissió elaborarà el seu protocol d’actuació i el presentarà per a l’aprovació de l’Arquebisbe de Barcelona.

Composició de la Comissió d’Acollida diocesana

Almenys formaran part de la Comissió diversos laics catòlics, entre els quals un psi­còleg o psiquiatre amb experiència en temes infantils i familiars, un jurista amb ex­periència, un sociòleg amb experiència i prudència, i un metge que pugui aportar la seva ciència, si és requerida. La Comissió també comptarà amb el personal de suport necessari per a la seva correcta funció.

Ho decreta i signa l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Card. Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe

Màrion Roca Sagués

Secretària General i Cancellera

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)