Carta dominical | «Testimonis de Jesucrist»

El missatge de Jesucrist ha transcendit al llarg de més de 2.000 anys. És un regal que van rebre els nostres avantpassats, l’hem rebut nosaltres i el rebran els que vindran, si són capaços d’obrir el cor i escoltar la preciosa melodia que Déu ens ofereix.

Moltes persones han donat testimoni de l’Evangeli, donant la seva pròpia vida per amor a Crist. Recentment, podem afegir dos germans més a la llista d’aquells que van afrontar la persecució religiosa i la mort amb valentia i esperança, perdonant els seus assassins. Van actuar com Crist a la Creu.

El passat dia 13 d’abril, el papa Francesc va aprovar el Decret pel qual es reconeix el martiri del sacerdot Gaietà Clausellas Ballvé (1863-1936) i del laic Antoni Tort Reixachs (1895-1936). Aquests dos Servents de Déu seran beatificats a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona el proper dissabte 23 de novembre*.

Mn. Clausellas va ser ordenat sacerdot l’any 1888 i és conegut com «el pare dels pobres» per la caritat amb què va atendre, com a capellà, l’Asil d’ancians de Sabadell, des del 1916 fins a la seva mort. Aquestes paraules van sortir dels seus llavis, quan li van advertir que per seguretat havia d’exiliar-se: «Vaig prometre al meu antecessor en el càrrec i fundador que mai no abandonaria els ancians de l’Asil, i que, si això significa que he de vessar la meva sang, ho accepto plenament i ofereixo la meva vida a Déu» (cf. Relatio et vota (2015, p. 46).

El 14 d’agost de 1936, quan van anar a detenir-lo per afusellar-lo, va sortir serè resant el Te Deum. L’endemà, a primera hora del matí, va ser assassinat a la cuneta prop de l’ermita de Sant Julià d’Altura.

El Sr. Tort, joi­er de professió, es va casar l’any 1917 amb Maria Josefa Gavín i van tenir 11 fills. El 1936, el seu germà Francesc, el bisbe Irurita i el seu secretari, i quatre religioses, es van refugiar a casa seva a Barcelona. Portaven una vida intensa de pietat i pregària.

L’1 de desembre de 1936, un grup de milicians van escorcollar el domicili. Quan un d’ells va agafar el copó amb les formes consagrades, l’Antoni l’hi va arrabassar, dient: «Al meu Senyor no el toquen». Després va repartir l’Eucaristia entre els presents. Aquella mateixa tarda, van ser detinguts el bisbe i el seu secretari per ser sacerdots, l’Antoni per acollir sacerdots i religioses, i en Francesc, el seu germà, per constar en una llista tradicionalista. Tots ells van ser conduïts al centre de detenció, situat al convent de Sant Elies, actual parròquia de Santa Agnès de Barcelona. El decret del Papa considera provat que, la nit del 3 de desembre de 1936, l’Antoni i el seu germà van ser assassinats per odi a la fe al cementiri de Montcada.

Llegim a l’Evangeli que «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15,13). El martiri de Gaietà i Antoni ens ha d’ajudar a afrontar les creus de cada dia amb amor, serenitat i esperança.

Benvolguts germans i germanes, la beatificació d’aquests nous testimonis de Crist no només confirma la seva santedat, sinó que per a nosaltres és una invitació a viure i a encarnar en el món l’Evangeli de l’amor, de la pau, de la fraternitat i del perdó.

† Card. Joan Jose Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Aquesta cerimònia es podrà seguir en directe, el 23 de novembre, a partir de les 11h, a través del següent enllaç: https://esglesia.barcelona/en-directe/

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.