Carta dominical | «Jesús, sana la nostra mirada!»

El text de l’Evangeli que hem proclamat a l’Eucaristia d’aquest diumenge és l’episodi de la curació del cec Bartimeu. És un relat senzill i sobri, que ens convida a seguir les petjades de Jesús amb entusiasme i alegria. L’evangelista Marc ens explica que un dia Jesús anava cap a Jerusalem i es va trobar amb […]

24 Oct, 2024
Església de Barcelona

El text de l’Evangeli que hem proclamat a l’Eucaristia d’aquest diumenge és l’episodi de la curació del cec Bartimeu. És un relat senzill i sobri, que ens convida a seguir les petjades de Jesús amb entusiasme i alegria.

L’evangelista Marc ens explica que un dia Jesús anava cap a Jerusalem i es va trobar amb un cec que estava assegut a la vora del camí. En aquella època, les persones que patien ceguesa tenien molt poques possibilitats de curació. Sovint no tenien altre remei que viure de la mendicitat. Tots nosaltres, en algun moment de la nostra vida, també podem passar per situacions dures que semblen no tenir sortida, o per moments de profund desànim en què tot ens sembla fosc.

La situació del cec era desesperada; per això, va posar tota la seva esperança en Jesús. El va cridar amb insistència i, tot i que van voler silenciar la seva veu, no va deixar de cridar fins que va captar l’atenció de Jesús. Si alguna vegada ens sentim trencats i la foscor envaeix la nostra vida, demanem ajuda a Jesús i afinem l’oïda del nostre cor per escoltar la veu del Mestre. Ell sempre ens escolta i vol que conreem la petita llavor que Déu ha plantat en nosaltres. Fem que aquesta llavor germini i doni fruit abundant a través de la pregària, de l’Eucaristia i de la comunitat amb la qual compartim la nostra fe.

Bartimeu va demanar a Jesús que li tornés la vista. També nosaltres necessitem que Jesús sani la nostra mirada, que ens ensenyi a veure la vida d’una manera nova. Ell sempre mira amb tendresa les persones, especialment les més vulnerables. Ell ens crida i espera que nosaltres li responguem amb amor. No deixem que Jesús passi de llarg. Correm cap a Ell amb alegria, com va fer el cec.

Tant de bo puguem acollir una mirada desperta i positiva, i siguem capaços d’admirar les coses senzilles de la vida i descobrir la presència de Déu en cada persona i esdeveniment. Si llegim amb atenció la Sagrada Escriptura, podem trobar molts textos que ens mostren com Déu es manifesta en les coses petites. L’autor del primer llibre dels Reis ens explica l’episodi en què Elies cercava al cel un signe de la presència de Déu. Potser Elies esperava alguna cosa espectacular, però Déu li va enviar tan sols un petit núvol com el palmell de la mà, que s’alçava al cel des de la immensitat del mar. (cf. 1Re 18,43-44).

Benvolguts germans i germanes, preguem perquè Déu ens concedeixi la fe i la gràcia necessàries per ser bons companys de camí de Jesús. Dirigim la nostra mirada cap a tants germans que necessiten que els preguntem, com ho va fer Jesús: «què vols que faci per tu?» (Mc 10,51).

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)