Carta dominical | «Fràgils i efímers»

  Aquest hivern el temporal Filomena ha emblanquinat el nostre país. La neu i les baixes temperatures han col·lapsat algunes zones i han provocat molts problemes. S’han paralitzat els transports per l’afectació de les vies terrestres i aèries, s’han esfondrat sostres pel pes de la neu i, fruit de les glaçades, han augmentat les caigudes […]

04 Febr, 2021
Església de Barcelona

 

Aquest hivern el temporal Filomena ha emblanquinat el nostre país. La neu i les baixes temperatures han col·lapsat algunes zones i han provocat molts problemes. S’han paralitzat els transports per l’afectació de les vies terrestres i aèries, s’han esfondrat sostres pel pes de la neu i, fruit de les glaçades, han augmentat les caigudes amb final traumàtic. També hem de lamentar que algunes persones sense llar han mort pel fred.

Hem viscut de prop la cara grisa de la neu, de l’hivern més dur, que constata encara més la vulnerabilitat dels més dèbils. Malgrat tot, la neu ens captiva i és benvinguda sempre que caigui amb moderació i no ens dificulti la vida diària. I és que quan contemplem els flocs de neu percebem la bellesa de les coses senzilles.

Des de fa molts anys els flocs de neu són objecte d’estudi i passió per a moltes persones. L’astrònom Johannes Kepler, descobridor de complexes lleis del moviment dels planetes, va reconèixer estar fascinat per la simetria i bellesa dels flocs de neu. També el meteoròleg i fotògraf nord-americà Wilson A. Bentley, que va dedicar moltes hores de la seva vida a estudiar-los i a immortalitzar-los, no en va trobar mai dos d’iguals. Bentley els va definir com obres mestres de disseny.

L’existència i bellesa dels minúsculs flocs de neu ens fa reflexionar i comprendre l’immens amor de Déu cap a nosaltres. Són estrelles de gel úniques i irrepetibles que, fins i tot, de nit transmeten una dolça claredat. Cauen en perfecta harmonia, com llàgrimes en un silenci serè, com si es tractés d’un plor feliç. Els flocs de neu són suaus, dolces i delicades carícies de Déu.

La neu ho cobreix tot, sí, però respecta les formes. Lentament, converteix la terra en un paisatge embriagador, en un lloc pur, que ens evoca records entranyables i belles sensacions. Contemplar la neu, estrenar-la, trepitjar-la, tocar-la, agrair-la, respirar profundament una glopada d’aire fred, en definitiva, gaudir-la amb els cinc sentits, és un gran regal.

Encara podem aprendre més coses de la neu. Podem adonar-nos que, igual que els flocs de neu, tots som únics i irrepetibles. Déu ens ha escollit i anhela mantenir amb cadascun de nosaltres una relació íntima i personal. També hauríem d’aprendre de la neu que la vida és fràgil i efímera, raó de més per gaudir-la intensament cada minut, cada segon i preparar-nos per al seu final, per a la seva transformació. Cada un d’aquests flocs és necessari i imprescindible perquè la nevada sigui possible. El mateix passa a la nostra societat: tots som necessaris.

Gaudim dels paisatges fascinants que ens regala l’hivern, perquè són un preciós testimoni de la grandesa del creador. Com ha dit el papa Francesc: «Tot l’univers material és un llenguatge de l’amor de Déu, del seu desmesurat afecte cap a nosaltres» (Laudato si’, 84).

Benvolguts germans i germanes, som fràgils i efímers com els flocs de neu, però en aquesta fragilitat trobem la bellesa, la força i la motivació de descobrir-nos fills i filles profundament estimats per Déu i per això ens atrevim a dir amb el càntic de Daniel: «Beneïu al Senyor, neus i geleres» (Dn 3,72).

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)