Carta dominical | «Escoltar-nos per caminar junts»

Amb motiu de la celebració de la Diada de l’11 de setembre, avui volia reflexionar sobre la necessitat d’escoltar-nos els uns als altres, perquè en això consisteix el diàleg. No és el mateix sentir que escoltar. Sentir és captar sons, paraules, sorolls. Escoltar, en canvi, és una actitud personal i implica estar receptiu per comprendre […]

02 Set, 2021
Església de Barcelona

Amb motiu de la celebració de la Diada de l’11 de setembre, avui volia reflexionar sobre la necessitat d’escoltar-nos els uns als altres, perquè en això consisteix el diàleg.

No és el mateix sentir que escoltar. Sentir és captar sons, paraules, sorolls. Escoltar, en canvi, és una actitud personal i implica estar receptiu per comprendre el que diu l’altre. La tecnologia millora l’audició. L’interès per l’altre i la bona voluntat millora l’escolta. Mireu, Déu ens ha donat dues orelles per escoltar i una sola boca per parlar.

Sovint tenim la sensació que parlem molt, però que escoltem poc. Escoltar, a més d’atenció, requereix temps, un bé que cada vegada és més escàs. Sense una escolta profunda no hi ha interacció ni relacions consistents ni, de bon tros, un diàleg. En moltes esferes de la vida, saber escoltar és un valor fonamental, és un pas previ a intervenir, a proposar, a decidir, a actuar.

La primera fase d’un projecte en comú és escoltar. La regla de sant Benet comença amb la paraula «escolta». La vida cristiana es nodreix de l’escolta. «Para-hi l’orella del teu cor», demana Sant Benet a tot aquell que vulgui fer bones obres. Es tracta d’escoltar des del centre essencial de la persona.

És coneguda la preocupació del papa Francesc per fomentar «la cultura de l’encontre», que resumeix dient que és urgent «construir ponts i no murs». En molts discursos, el Sant Pare remarca que convé desenvolupar una cultura de l’encontre, no només entre persones, sinó també entre pobles i cultures allunyades. El Papa ens recorda que som éssers relacionals, que necessitem comunicar-nos. Enfront de la societat individualista, destaca la bellesa de la proximitat i de la interacció com a vies de construcció d’una societat alternativa.

Recordo un conte oriental en què un savi donava uns valuosos consells a un espòs preocupat. Deia així:

«En una muntanya hi vivia un ermità dedicat a la pregària, al dejuni i al sacrifici. Tenia fama de sant.

Un dia va anar a visitar-lo un home preocupat, perquè el seu matrimoni no passava per un bon moment. Hi anava per escoltar un bon consell que li permetés salvar el matrimoni.

Després d’un senzill i profund diàleg, l’ermità li va donar un consell: “Vagi a casa i procuri escoltar tot el que li digui la seva dona”.

Després d’uns mesos, l’home va tornar a visitar l’ermità, que li va preguntar com anava el seu matrimoni. L’home li va dir que havia intentat complir diàriament el seu consell i que el matrimoni anava millor. Pensava que podria salvar-se.

Llavors l’ermità es va atrevir a donar-li un altre consell. Li va dir: “Me n’alegro que el seu matrimoni pugui salvar-se. Permeti’m ara que li doni un altre consell: vagi a casa i faci el gran esforç d’escoltar el que no li diu la seva dona”».

Aquest consell serveix tant per al marit com per a la dona. Escoltar és un dels actes d’amor més profunds, que implica sortir de nosaltres mateixos per rebre el que l’altre ens vol comunicar. Malgrat les diferències que puguem tenir amb el nostre interlocutor, sabem que hi pot haver espurnes de veritat en allò que ens diu.

Viure l’escolta respectuosa podria ser la clau per resoldre molts conflictes de la nostra vida privada, social i política.

Benvolguts germans i germanes, que aquesta Diada sigui una veritable jornada d’encontre fraternal cap a una comunió que respecti la diversitat.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)