Carta dominical | «Escoltar-nos per caminar junts»

Amb motiu de la celebració de la Diada de l’11 de setembre, avui volia reflexionar sobre la necessitat d’escoltar-nos els uns als altres, perquè en això consisteix el diàleg.

No és el mateix sentir que escoltar. Sentir és captar sons, paraules, sorolls. Escoltar, en canvi, és una actitud personal i implica estar receptiu per comprendre el que diu l’altre. La tecnologia millora l’audició. L’interès per l’altre i la bona voluntat millora l’escolta. Mireu, Déu ens ha donat dues orelles per escoltar i una sola boca per parlar.

Sovint tenim la sensació que parlem molt, però que escoltem poc. Escoltar, a més d’atenció, requereix temps, un bé que cada vegada és més escàs. Sense una escolta profunda no hi ha interacció ni relacions consistents ni, de bon tros, un diàleg. En moltes esferes de la vida, saber escoltar és un valor fonamental, és un pas previ a intervenir, a proposar, a decidir, a actuar.

La primera fase d’un projecte en comú és escoltar. La regla de sant Benet comença amb la paraula «escolta». La vida cristiana es nodreix de l’escolta. «Para-hi l’orella del teu cor», demana Sant Benet a tot aquell que vulgui fer bones obres. Es tracta d’escoltar des del centre essencial de la persona.

És coneguda la preocupació del papa Francesc per fomentar «la cultura de l’encontre», que resumeix dient que és urgent «construir ponts i no murs». En molts discursos, el Sant Pare remarca que convé desenvolupar una cultura de l’encontre, no només entre persones, sinó també entre pobles i cultures allunyades. El Papa ens recorda que som éssers relacionals, que necessitem comunicar-nos. Enfront de la societat individualista, destaca la bellesa de la proximitat i de la interacció com a vies de construcció d’una societat alternativa.

Recordo un conte oriental en què un savi donava uns valuosos consells a un espòs preocupat. Deia així:

«En una muntanya hi vivia un ermità dedicat a la pregària, al dejuni i al sacrifici. Tenia fama de sant.

Un dia va anar a visitar-lo un home preocupat, perquè el seu matrimoni no passava per un bon moment. Hi anava per escoltar un bon consell que li permetés salvar el matrimoni.

Després d’un senzill i profund diàleg, l’ermità li va donar un consell: “Vagi a casa i procuri escoltar tot el que li digui la seva dona”.

Després d’uns mesos, l’home va tornar a visitar l’ermità, que li va preguntar com anava el seu matrimoni. L’home li va dir que havia intentat complir diàriament el seu consell i que el matrimoni anava millor. Pensava que podria salvar-se.

Llavors l’ermità es va atrevir a donar-li un altre consell. Li va dir: “Me n’alegro que el seu matrimoni pugui salvar-se. Permeti’m ara que li doni un altre consell: vagi a casa i faci el gran esforç d’escoltar el que no li diu la seva dona”».

Aquest consell serveix tant per al marit com per a la dona. Escoltar és un dels actes d’amor més profunds, que implica sortir de nosaltres mateixos per rebre el que l’altre ens vol comunicar. Malgrat les diferències que puguem tenir amb el nostre interlocutor, sabem que hi pot haver espurnes de veritat en allò que ens diu.

Viure l’escolta respectuosa podria ser la clau per resoldre molts conflictes de la nostra vida privada, social i política.

Benvolguts germans i germanes, que aquesta Diada sigui una veritable jornada d’encontre fraternal cap a una comunió que respecti la diversitat.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.