Carta dominical | «Els dos camins»

Aquest diumenge, solemnitat de Crist Rei, iniciem la darrera setmana de l’any litúrgic en què l’Església ens convida a escollir Jesucrist com a líder, model i guia de les nostres vides. Crist, en aquest temps d’angoixa i de dolor per a molts de nosaltres, vol ocupar el centre de les nostres vides, si li ho permetem. Però, perquè això sigui possible, cal que optem per Ell; que realment Ell sigui una prioritat a les nostres vides.

Fa uns dies, vaig poder llegir el missatge del papa Francesc amb motiu de la 75 Assemblea General de Nacions Unides (25-09-20). En aquest missatge, el Papa ens proposa una manera positiva de viure aquest moment de la nostra existència: «La pandèmia ens crida, de fet, a prendre aquest temps de prova com un moment d’elecció […]: el temps per triar entre el que compta veritablement i el que passa, per separar el que és necessari del que no ho és».

El Papa, seguint l’exemple de la tradició de l’Església, observa que, davant aquesta prova, podem reaccionar de dues maneres, triar entre dos camins:

  1. D’una banda, aquest temps de prova «pot representar una oportunitat real per a la conversió, per a la transformació, per repensar la nostra forma de vida i els nostres sistemes econòmics i socials, que estan eixamplant les distàncies entre pobres i rics arran d’una injusta repartició dels recursos».
  2. Però, d’altra banda, aquest temps pot ser «una retirada defensiva amb característiques individualistes i elitistes», un camí d’autosuficiència que exclogui els més pobres, els més necessitats, els habitants de les perifèries geogràfiques i existencials.

Aquest diumenge, l’Església ens convida a meditar el passatge del judici final, que s’inclou a l’evangeli de Mateu (Mt 25,31-46). Quan un medita aquest passatge descobreix, d’una banda, l’enorme llibertat amb què ens ha creat Déu i, de l’altra, la seva invitació a optar pel camí que ens porta a Ell.

«Al capvespre de la vida ens examinaran en l’amor» (Sant Joan de la Creu). El Senyor és el millor professor que podríem tenir per descobrir-ho. Sí, aquest mestre ens revela, des d’un principi, la pregunta d’examen i, a la vegada, ens ofereix la resposta per arribar al 10: «Veniu, beneïts del meu Pare; rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir, estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mt 25,34-36).

Jesucrist, en aquesta última setmana de l’any litúrgic, ens recorda la importància de mirar cap al final, d’atendre el que ens espera, de preparar-nos per a l’encontre en majúscules. I no oblidem mai que, amb la proposta de vida que ens fa, ens ofereix també la gràcia de poder viure-la. Que Déu us beneeixi a tots!

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.