Carta dominical | «El Pla Pastoral en temps de confinament»

El temps de «confinament» ¿ha estat potser un moment «d’hivernació» del nostre Pla Pastoral Diocesà? ¿L’hem ficat al «congelador»? La pregunta és més que raonable quan es titula Sortim! Potser ha semblat que l’hem guardat al calaix una temporadeta i ara, quan progressivament anem sortint del confinament, el reprenem. La pandèmia del coronavirus no ha […]

02 Jul, 2020
Església de Barcelona

El temps de «confinament» ¿ha estat potser un moment «d’hivernació» del nostre Pla Pastoral Diocesà? ¿L’hem ficat al «congelador»? La pregunta és més que raonable quan es titula Sortim! Potser ha semblat que l’hem guardat al calaix una temporadeta i ara, quan progressivament anem sortint del confinament, el reprenem.

La pandèmia del coronavirus no ha estat un parèntesi en la nostra vida. Certament, el temps de confinament ha estat un temps molt dur en molts sentits i la crisi econòmica i social que ha provocat és molt greu. Pensem, però, que el Senyor s’ha encarnat en tota la nostra història i sempre hi és present. I, precisament, en aquest temps de confinament hem celebrat la cinquantena pasqual. Crist Ressuscitat ens dona una vida nova en plenitud que res ni ningú no ens pot segrestar ni confinar.

Sens dubte, durant els dies confinats a casa s’han aturat algunes de les nostres activitats pastorals habituals, però el Senyor no ha estat absent. Per això, permeteu-me que us suggereixi una pregunta: ¿què significa en el temps de pandèmia ser Església en sortida? ¿Com afecta la pandèmia el nostre Pla Pastoral? ¿Tornarem a la «normalitat pastoral» de sempre?

Si la nostra mirada no es queda en un nivell superficial, ens adonarem que precisament aquests dies hem viscut experiències d’Església en sortida malgrat la Covid-19, algunes d’elles inimaginables fa mesos.

Com a Església a Barcelona, molts hem «sortit»:

És evident que aquesta realitat ens ha fet sortir de les nostres pròpies seguretats i prioritats. Molts m’heu comentat que heu enyorat combregar el Cos de Crist present a l’Eucaristia. Els pastors també hem enyorat poder celebrar amb la presència del Poble de Déu. Hem experimentat la fraternitat des de la distància, que hem viscut acompanyant-nos i interessant-nos els uns pels altres, trucant-nos, solucionant dificultats, donant-nos suport…

Benvolguts germans i germanes, en aquest temps de confinament hem entrat més en la comunitat-fraternitat i això ha suposat un sortir de nosaltres mateixos. En definitiva, tot això ens diu clarament que el Pla Pastoral no ha quedat «fora de joc» en el temps de pandèmia, ans al contrari, hem estat sortint com ens demana el Pla Pastoral.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)