El cardenal Omella glossa la figura del papa Francesc: «Un gran do de Déu»

El papa Francesc ha traspassat la porta d’aquesta existència terrena i avança cap al Pare acompanyat de Jesucrist, de santa Maria i de sant Josep, que tant va estimar mentre va ser entre nosaltres.

El papa Francesc ha sigut un gran do de Déu per a l’Església i per al món. Elegit en el conclave de l’any 2013, per succeir el papa Benet XVI, el papa Francesc ha estat el primer Papa llatinoamericà, el primer Papa sorgit de la Companyia de Jesús i el primer Papa que ha portat com a pontífex el nom de sant  Francesc d’Assís.

El sant d’Assís va ser un enamorat de Jesucrist, un amic dels pobres, un apòstol de la pau i del diàleg amb tothom en el temps de les Croades; un poeta, un cantor i un defensor de la creació, escollit patró dels ecologistes; un fundador que va ser partidari de «sortir dels ambients monàstics», per portar l’Evangeli a la nova societat medieval, a les noves ciutats; un germà de tothom i molt especialment dels pobres i marginats.

Donem gràcies a Déu pel diversificat franciscanisme que ha practicat el papa Francesc, imitant el seu patró. Tot just elegit Papa, el cardenal Bergoglio tenia com a veí, a la Capella Sixtina, el cardenal Claudio Hummes, brasiler i franciscà, que li va dir abraçant-lo: «Enhorabona, i no t’oblidis dels pobres!». Realment no se n’ha oblidat i ha estat pare i defensor dels més fràgils i vulnerables, dels «descartats».

Ha cercat la pau, el diàleg ecumènic i el diàleg interreligiós, sobretot amb el món islàmic. A Abu Dhabi hi va signar una declaració conjunta sobre la fraternitat, tema al qual va dedicar una encíclica (Fratelli tutti).

Ha impulsat el pensament ecològic i n’ha fet un capítol obligat de la Doctrina Social de l’Església. Amb l’encíclica Laudato si’ i amb el document Laudate Deum, podem dir que s’ha convertit en un profeta i en un advocat defensor de la «casa comuna», la creació, que Déu ens ha confiat. Una creació que necessita ser protegida per assegurar que l’ésser humà hi pugui viure amb dignitat i en comunió amb Déu i amb totes les persones.

El papa Francesc ha volgut dinamitzar una Església catòlica «en sortida» i alegre; una Església «oberta a tots, a tots i a tots», com va repetir davant dels joves reunits en la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa l’agost de 2023. Ell ha animat les Esglésies joves i ha donat preferència a les Esglésies «perifèriques» i petites. El Papa ens ha ajudat a prendre consciència de la necessària presència de la dona en la missió de l’Església confiant-li cada cop més espais de responsabilitat a la cúria vaticana.

La seva lectura en profunditat del Concili Vaticà II l’ha portat a ser un gran defensor de la fe davant de les diverses lectures ideològiques que se n’han fet. S’ha oposat amb coratge al clericalisme, a la mundanitat espiritual i al «carrerisme eclesiàstic». El Papa ens ha ajudat, no sense algunes resistències, a redescobrir la dimensió sinodal de l’Església, que va ser preeminent durant el seu primer mil·lenni d’història i que ens recorda que tots som corresponsables en la missió evangelitzadora rebuda de Jesucrist sota el guiatge de l’Esperit Sant.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel servei del papa Francesc a l’Església i al món d’avui. Us demano que pregueu intensament per ell i també pels cardenals que ara tenim la responsabilitat d’escoltar l’Esperit Sant per tal d’escollir el seu successor.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona