El cardenal Omella glossa la figura del papa Francesc: «Un gran do de Déu»

Article publicat a 'La Vanguardia' el passat dimecres 23 d'abril de 2025

22 Abr, 2025
Església de Barcelona

El 28 de juny de 2017 el papa Francesc va crear cardenal l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella Omella.

Imatge: Vatican Media

El papa Francesc ha traspassat la porta d’aquesta existència terrena i avança cap al Pare acompanyat de Jesucrist, de santa Maria i de sant Josep, que tant va estimar mentre va ser entre nosaltres.

El papa Francesc ha sigut un gran do de Déu per a l’Església i per al món. Elegit en el conclave de l’any 2013, per succeir el papa Benet XVI, el papa Francesc ha estat el primer Papa llatinoamericà, el primer Papa sorgit de la Companyia de Jesús i el primer Papa que ha portat com a pontífex el nom de sant  Francesc d’Assís.

El sant d’Assís va ser un enamorat de Jesucrist, un amic dels pobres, un apòstol de la pau i del diàleg amb tothom en el temps de les Croades; un poeta, un cantor i un defensor de la creació, escollit patró dels ecologistes; un fundador que va ser partidari de «sortir dels ambients monàstics», per portar l’Evangeli a la nova societat medieval, a les noves ciutats; un germà de tothom i molt especialment dels pobres i marginats.

Donem gràcies a Déu pel diversificat franciscanisme que ha practicat el papa Francesc, imitant el seu patró. Tot just elegit Papa, el cardenal Bergoglio tenia com a veí, a la Capella Sixtina, el cardenal Claudio Hummes, brasiler i franciscà, que li va dir abraçant-lo: «Enhorabona, i no t’oblidis dels pobres!». Realment no se n’ha oblidat i ha estat pare i defensor dels més fràgils i vulnerables, dels «descartats».

Ha cercat la pau, el diàleg ecumènic i el diàleg interreligiós, sobretot amb el món islàmic. A Abu Dhabi hi va signar una declaració conjunta sobre la fraternitat, tema al qual va dedicar una encíclica (Fratelli tutti).

Ha impulsat el pensament ecològic i n’ha fet un capítol obligat de la Doctrina Social de l’Església. Amb l’encíclica Laudato si’ i amb el document Laudate Deum, podem dir que s’ha convertit en un profeta i en un advocat defensor de la «casa comuna», la creació, que Déu ens ha confiat. Una creació que necessita ser protegida per assegurar que l’ésser humà hi pugui viure amb dignitat i en comunió amb Déu i amb totes les persones.

El papa Francesc ha volgut dinamitzar una Església catòlica «en sortida» i alegre; una Església «oberta a tots, a tots i a tots», com va repetir davant dels joves reunits en la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa l’agost de 2023. Ell ha animat les Esglésies joves i ha donat preferència a les Esglésies «perifèriques» i petites. El Papa ens ha ajudat a prendre consciència de la necessària presència de la dona en la missió de l’Església confiant-li cada cop més espais de responsabilitat a la cúria vaticana.

La seva lectura en profunditat del Concili Vaticà II l’ha portat a ser un gran defensor de la fe davant de les diverses lectures ideològiques que se n’han fet. S’ha oposat amb coratge al clericalisme, a la mundanitat espiritual i al «carrerisme eclesiàstic». El Papa ens ha ajudat, no sense algunes resistències, a redescobrir la dimensió sinodal de l’Església, que va ser preeminent durant el seu primer mil·lenni d’història i que ens recorda que tots som corresponsables en la missió evangelitzadora rebuda de Jesucrist sota el guiatge de l’Esperit Sant.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel servei del papa Francesc a l’Església i al món d’avui. Us demano que pregueu intensament per ell i també pels cardenals que ara tenim la responsabilitat d’escoltar l’Esperit Sant per tal d’escollir el seu successor.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)