L’exmembre del grup terrorista irlandès, l’últim convidat al Cafè Youcat d’aquesta temporada, explica com va poder canviar la seva vida gràcies als Evangelis
20 Maig, 2019
Shane O’Doherty ha estat l’últim convidat del Cafè Youcat d’aquesta temporada. Els joves han pogut gaudir d’un testimoni únic, escoltar-lo i interactuar amb ell. L’irlandès va entrar al grup terrorista IRA (Irish Republican Army) a la seva joventut, seguint a un amic, allà va cometre diferents atemptats. Ara demana als joves prudència i pensar abans d’actuar.
“Les amistats són molt importants. El meu millor amic de la infància va venir un dia i em va dir «m’uniré a IRA demà a la tarda, vols anar amb mi?» I en un segon, sense pensar-m’ho vaig dir-li que sí. I va ser la pitjor decisió de la meva vida” explicava O’Doherty. Per això als joves els diu: “Penseu abans de prendre decisions. La meva decisió va causar molt dolor i patiment per moltíssima gent”.
IRA
Exèrcit Republicà Irlandès més conegut com IRA és un nom emprat en més d’una ocasió. La primera va ser a principis del segle XX per la lluita de la independència d’Irlanda respecte el Regne Unir. Durant la dècada dels seixanta va sorgir un altre IRA conegut com IRA Oficial o Provisional. Aquest últim ha estat conegut per les seves revoltes i assassinats, sobretot a Belfast i Derry, Irlanda del Nord.
Shane O’Doherty va entrar a l’IRA per defensar a la gent, a la llengua o fins i tot, “als oprimits” assegura. Un focus molt atractiu per als joves apassionats. “La defensa es transforma ràpidament en ofensa, i de defendre la cultura, la gent, les minories, les tradicions, es passen a plantar bombes als centres de les ciutats”, va explicar l’activista als joves feligresos de Barcelona.
La redempció dels Evangelis
Després d’un temps en el grup terrorista i de catorze més a la presó, ara mira les coses des d’una altra perspectiva i ho fa gràcies als Evangelis. “Vaig llegir els Evangelis i van canviar la meva vida” indicava. “Em van fer sentir avergonyit, culpable, i vaig voler canviar la meva vida cap a millor” va reafirmar. “Jesús va caminar amb mi durant els meus 14 anys d’empresonament, i segueix caminant amb mi avui”.
O’Doherty sentenciava que “s’han passat 30 anys matant per la cultura per no aconseguir res i fer-ho tot pitjor i ara estem tractant de recollir les peces; això comença estimant de nou als nostres veïns”. L’activista a descobert una premissa molt clara de la seva Irlanda natal. “És més fàcil dividir que reunir”
El penediment
La paraula clau per seguir caminant endavant, O’Doherty l’ha trobat amb el penediment. “El penediment és la clau de la vida dels pecadors”, assegurava. “No vaig tenir mai por a prendre riscos per canviar la meva vida perquè volia salvar la meva ànima”. Per l’irlandès aquesta paraula va ser la que va canviar la seva vida i li va donar el coratge i l’energia per seguir endavant per fer el canvi i ser millor persona. “Segueixo dient que sense pecat no hi ha penediment, sense pecat no hi ha redempció, reconèixer que un és un pecador és el primer pas, però la clau per canviar és el penediment”.
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...