Reunió 244 dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense

El dimecres 16 de juny de 2021 ha tingut lloc la reunió n. 244 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), al Seminari Conciliar de Barcelona.

1.- Els   bisbes han iniciat l’estudi del document «Formar pastors missioners» de la CEE que demana revisar com es porta a terme l’aplicació del nou Pla de formació per als seminaris a les nostres diòcesis, així com els principals elements de renovació d’aquest Pla.

2.- Així mateix han rebut la visita de la Dra. Margarita Bofarull, RSCJ, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica i membre de la Pontifícia Acadèmia de la Vida i la Dra. Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica, amb qui han tingut un extens col·loqui sobre la imminent entrada en vigor de la Llei de l’eutanàsia així com la necessitat d’establir un correcte document de voluntats anticipades i també de les possibilitats d’objecció de consciència per part dels professionals sanitaris.

En relació a aquesta important qüestió, els bisbes manifesten:

«El dia 25 de juny entrarà en vigor la Llei Orgànica 3/2021 de regulació de l’eutanàsia. No és fàcil ni senzill abordar el final de vida ni el patiment.

L’Església Catòlica, des dels seus orígens, ha tingut cura de les persones en situacions d’especial fragilitat i vulnerabilitat tant en l’àmbit sanitari com social. És des d’aquest compromís de servei constant a la societat que vol oferir una paraula davant l’eutanàsia.

L’Església Catòlica demana la promoció de les cures pal·liatives i el desplegament efectiu de la llei de dependència, donant realment cobertura a les necessitats dels malalts i les seves famílies.

Davant les situacions de patiment i de final de la vida, és clau l’atenció integral, abordant patiment físic, psicològic, espiritual i social, i no perllongant la vida per tots els mitjans possibles.

En aquest context, és important clarificar que no són eutanàsia aquelles accions, com la sedació, encaminades a mitigar el dolor o altres símptomes ni tampoc no ho són la retirada o no aplicació de tractaments desproporcionats, inadequats o fútils.

L’objectiu de l’eutanàsia és acabar amb la vida de la persona de forma directa i intencional. Des de la convicció que la vida és un do de Déu que cal respectar, el compromís de l’Església és el d’ajudar a les persones a viure més d’acord amb la seva dignitat intrínseca i afavorir el seu major benestar, especialment en situacions de proximitat de la mort o de sofriment.

Aquestes situacions representen un desafiament per a malalts i famílies. És desitjable reflexionar-ne des dels propis valors i creences, i deixar-ne constància per escrit en el Document de Voluntats Anticipades, on es pot especificar tant el rebuig a l’eutanàsia com a les accions destinades a perllongar el procés de mort.

En aquest sentit suggerim signar el Document de Voluntats Anticipades elaborat per la Conferència Episcopal i que, properament, es facilitarà a les parròquies i comunitats amb les degudes orientacions. Altrament, recomanem als professionals sanitaris que es plantegin el seu dret d’objecció de consciència davant d’aquesta llei».

3.- Els bisbes han rebut el Sr. Dani Font, coordinador del projecte Catalonia Sacra i Mn. Josep Maria Riba, director del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), que els han presentat la memòria anual de les activitats portades a terme per Catalonia Sacra i el balanç econòmic de l’any 2020. També els han presentat les activitats que s’estan realitzant durant aquest any i el corresponent pressupost que els bisbes han aprovat pel que fa a la difusió del patrimoni sacre de les diòcesis de la CET.

4.- Mons. Joan Enric Vives i Mn. Joan Baburés, president i coordinador de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), respectivament, han presentat als bisbes els darrers treballs de la comissió pel que fa a la traducció al català de la tercera edició esmenada del Missal Romà que els bisbes han aprovat. Després de la definitiva confirmació per part de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, aviat podrà ser editat.

5.- Davant el context social i polític que vivim en aquests moments a Catalunya els bisbes expressen:

«Com hem afirmat en nombroses ocasions, ens mostrem convençuts de la força que tenen el diàleg i les mesures de gràcia en totes les situacions de conflicte. Creiem que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei.

És per aquest motiu que cal proposar el diàleg sempre com a via efectiva que dona resposta a l’esperança de resoldre divisions. Si el diàleg és seriós, capaç i obert, i si s’admet que dialogar sempre significa renunciar a les pròpies exigències per trobar-se en el camí amb les renúncies de l’altre, hi haurà avenços. A més, avançar tenint sentiments de misericòrdia i perdó sincers, tot respectant la justícia, ajudarà a que els acords que tots esperem s’assoleixin aviat.

Cal imaginar una solució satisfactòria que s’allunyi d’actituds inamovibles que no ajuden a construir harmònicament la societat. Serà aleshores quan s’aniran vencent les dificultats i la capacitat de diàleg començarà a aportar possibles solucions».

6.- Finalment, a proposta de Mons. Sergi Gordo, president del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), els bisbes han nomenat Mn. Carles Bosch Falgueras, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, com a nou director del SIJ per a un trienni.

Font: CET