El papa Lleó XIV: «Que les religions siguin ferment d’unitat en un món fragmentat»
El papa Lleó XIV: «Que les religions siguin ferment d’unitat en un món fragmentat»
El Pontífex convida a «que les religions no siguin utilitzades com a armes o murs, sinó que es visquin com a ponts i profecia»
09 Oct, 2025
smunoz
S’estrena avui la nova edició d’El Vídeo del Papa corresponent al mes d’octubre, amb la intenció de pregària del Papa Lleó XIV: «Resem perquè els creients de les diferents tradicions religioses treballin junts en la defensa i promoció de la pau, la justícia i la fraternitat humana.»
La seva intenció, que el Papa confia aquest mes a la Xarxa Mundial de Pregària del Papa, es proposa en un temps marcat pels conflictes i la polarització, en què les religions, de vegades, s’adapten a la lògica de l’enfrontament.
El Papa, en canvi, convida a redescobrir en la religió un pont de fraternitat i una força reconciliadora.
No armes ni murs, sinó ponts i profecia
El sentit profund de la pregària que recita el Papa Lleó XIV és que la col·laboració entre creients no es delegui només als teòlegs i experts, sinó que s’alimenti d’un compromís concret i quotidià que ens impliqui a cadascú de nosaltres.
De fet, el Papa resa perquè aprenguem a «reconèixer-nos com a germans, cridats a viure, pregar, treballar i somiar junts.»
També invoca l’Esperit per «reconèixer allò que ens uneix» i «col·laborar sense destruir.» Les diverses tradicions religioses estan cridades a ser «llevat d’unitat en un món fragmentat.» I continua, recordant que sovint passa tot el contrari: «en lloc d’unir-nos, es converteixen en causa d’enfrontament.»
Per això, la seva invitació s’estén a tots els creients, cristians i no cristians. Exhorta: «Que les religions no siguin utilitzades com a armes o murs, sinó que es visquin com a ponts i profecia», i després continua, citant «exemples concrets de pau, de justícia i de fraternitat» ja existents.
Des de dalt i des de baix
El vídeo relata diversos exemples concrets que s’entrellacen amb moments «des de dalt» i iniciatives «des de baix». Per una banda, fites històriques del camí interreligiós: la trobada històrica organitzada pel Papa Joan Pau II a Assís, el 1986; la visita del Papa Benet XVI a la Sinagoga de Roma, el 2010; la signatura del Document sobre la Fraternitat Humana a Abu Dhabi, el 2019, sota el pontificat del Papa Francesc; fins a les trobades ecumèniques més recents del Papa Lleó XIV al Vaticà.
D’altra banda, la intenció de pregària d’aquest mes recorda que el diàleg interreligiós no es pot limitar a les trobades entre líders. Per això, les imatges del vídeo destaquen experiències organitzades a nivell local o per organitzacions eclesials: La trobada interreligiosa organitzada a Singapur l’abril de 2025 per Càritas i l’Arquebisbat, per commemorar el Dia de la Terra; o l’esdeveniment “Una Família Humana”, organitzat pel Moviment dels Focolars entre maig i juny de 2024.
Són dos signes recents i concrets d’un diàleg que crea proximitat, confiança i cooperació quotidiana.
Nostra Aetate, 60 anys fecunds
Aquesta intenció de pregària s’emmarca en el 60è aniversari de Nostra Aetate, la Declaració del Concili Vaticà II que va transformar la relació de l’Església Catòlica amb les altres religions, obrint el camí al diàleg, al respecte i a la col·laboració.
La producció d’El Vídeo del Papa marca l’inici d’un mes en què hi ha previstes diverses iniciatives per reflexionar sobre el llegat del document conciliar en la societat contemporània.
Fa deu anys, en el 50è aniversari de Nostra Aetate, el Papa Francesc en va destacar la vigència, recordant que el camí del diàleg requereix coneixement, respecte i estima mútua, i que el món demana als creients respostes eficaces sobre la pau, la fam, la pobresa, la crisi mediambiental i la violència, especialment la comesa en nom de la religió.
En aquest context, el Papa també va subratllar que els creients no tenen “receptes” per a tots els problemes, però sí un gran recurs: la pregària, el nostre tresor, del qual fem ús segons les nostres respectives tradicions.
Un compromís que continua
“El tema del diàleg interreligiós és significatiu, sovint present en les intencions papals”, explica el P. Cristóbal Fones, S.J., Director Internacional de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa. Recorda que “això ha passat diverses vegades al llarg dels anys durant el mes de gener, coincidint amb la Jornada Mundial de la Pau.”
Per exemple:
El 2016, va pregar perquè «el diàleg sincer entre homes i dones de diferents religions doni fruits de pau i de justícia»;
El 2020, perquè «els cristians, els que segueixen altres religions i les persones de bona voluntat promoguin la pau i la justícia al món»;
El 2021, perquè «el Senyor ens doni la gràcia de viure en plena fraternitat amb els germans i germanes d’altres religions, pregant els uns pels altres, obrint-nos a tots».
La intenció d’octubre de 2025 s’inscriu, doncs, en aquest procés, testimoniant un camí —el del diàleg— que els Papes tenen molt al cor.
“Les trobades entre els líders de les diferents religions” —continua el P. Fones— “són sempre notícia, com és lògic, perquè donen esperança en un temps en què la temptació del conflicte amenaça la necessitat de trobar-se. Però la pregària que recita el Papa Lleó XIV aquest mes ens diu que la col·laboració es construeix fins i tot quan no és notícia, és a dir, en la vida quotidiana: coneixent-se i respectant-se, aprenent els uns dels altres, pregant junts per la humanitat, defensant i promovent la pau als llocs on vivim.
Són estils de vida quotidians que tots podem triar: cercar allò que ens uneix i treballar pel bé comú al costat dels nostres germans i germanes de diferents confessions. Així, els creients es converteixen en artesans de pau i fraternitat.
El Vídeo del Papa d’octubre assenyala un camí: reconèixer la dignitat de cada persona, defensar la justícia, sembrar la pau.
Finalment, en el context de l’Any Sant 2025, El Vídeo del Papa adquireix una rellevància especial, ja que a través d’ell coneixem les intencions de pregària que el Papa porta al cor. Per rebre degudament les gràcies de la indulgència jubilar, és necessari preguntar per les intencions del Papa.
El Vídeo del Papa de setembre ha estat possible gràcies a l’ajuda del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. Es pot realitzar cada mes gràcies a l’aportació desinteressada de moltes persones. En aquest enllaç és possible fer donatius.
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...