Omella demana als laics «valentia» per construir una alternativa fundada en la santedat, la unitat i l’esperança

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha inaugurat la II Assemblea Cristiana, que se celebra a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba CEU. Organitzada per E-Cristians, l’Associació Catòlica de Propagandistes i la pròpia UAO CEU, aquesta segona edició es convocava amb el lema ‘Nous impulsos, vies noves. De la dissidència a l’alternativa. 

S’ha de formular a una alternativa a una societat que dona símptomes d’anar pel mal camí, segons ha expressat Omella. En la seua intervenció, ha cridat a abandonar la indiferència davant realitats que evidencien una crisi social. S’ha referit a algunes d’elles: el nombre creixent de suïcidis juvenils, la falta d’expectatives per als joves, l’avortament, la desmotivació dels docents i la «confusió» regnant en l’educació afectiu-sexual. 

En un entorn universitari que remet a l’educatiu, Omella ha parlat de la «indefensió» que pateixen els docents, que, en moltes ocasions, veuen com no obtenen ajuda «ni dels pares ni de la inspecció ni de la conselleria». Respecte a l’educació afectiu-sexual, ha llançat una veu d’alerta sobre el fet que «cada vegada creix més cap avall en edat el consum de pornografia». 

Davant d’aquestes realitats, el cristià no ha de reaccionar ni amb indiferència ni amb laments. «El mur de les lamentacions està a Jerusalem, no a Madrid o Barcelona», ha dit Omella. 

En aquesta línia, ha apel·lat als laics: «on són els laics per dir les barbaritats que s’estan fent? Ens cal aqueixa valentia. Aquest és el vostre paper de laics», ha interpel·lat Omella. 

 Aquesta acció, ha de secundar-se, des del seu punt de vista, en tres pilars: santedat, unitat i esperança. La santedat és «un testimoniatge que qüestiona a tothom». L’esperança de saber que la victòria «està assegurada». I la unió, perquè «o ens unim, o estarem perduts». La unitat implica també comunió amb la jerarquia de l’Església. El sínode convocat amb el Papa va en aquesta línia: «no serà una espècie de parlament per a decidir el que es fa, sinó un lloc de comunió». 

La intervenció del cardenal Omella ha estat precedida per unes paraules del rector de la UAO CEU, Rafael Rodríguez-Ponga. Prenent la referència del títol de l’Assemblea (de la dissidència a l’alternativa) ha afirmat que no cal instal·lar-se en la queixa sinó «oferir models de vida i de virtut». Una alternativa, en suma, al model cultural dominant, conforme al qual «la societat ha acceptat un concepte de persona que va en contra de la persona mateixa, de la veritat, de la vida i de la ciència». En aquesta tasca, «l’Evangeli, el magisteri de l’Església i les encícliques ens van marcant el camí». 

 La II Assemblea Cristiana s’estructura en quatre taules redones i una ponència final. En les taules redones es tracten els temes següents: ‘La provocació de defensar i promoure la vida humana’; ‘Un nou model d’empresa cristiana’; ‘Educació sexual i afectiva a l’escola’; ‘Nous impulsos. Les vies joves. La ponència final, impartida pel president de E-*Cristians, Josep Miró i Ardèvol, es titula ‘La Nova Via. De la dissidència a l’alternativa’.

Font: Universitat Abat Oliba CEU