Mor Mn. Lluís Bonet Armengol, impulsor de la causa de beatificació d’Antoni Gaudí

Va ser rector de la Sagrada Família durant 25 anys i va dedicar part de la seva vida a difondre la figura i la dimensió cristiana de l’arquitecte

08 Ag, 2026
Església de Barcelona

Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018, i va dedicar bona part de la seva vida a difondre la figura i el llegat cristià de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble contemporani de Gaudí, i germà de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, durant anys director de les obres de la Sagrada Família, Mn. Lluís Bonet va estar estretament vinculat al temple gaudinià.

L’any 1998 va ser nomenat vicepostulador de la causa de beatificació d’Antoni Gaudí, iniciada a nivell diocesà el 1994. Des d’aquest càrrec va impulsar la investigació sobre la vida i la fe de l’arquitecte i va promoure diverses iniciatives per donar a conèixer la seva dimensió cristiana. Entre aquestes, destaca la col·lecció Gaudí, dedicada a recollir testimonis i estudis sobre la vida, l’obra i la fe de l’arquitecte.

Precisament el passat 10 de juny, amb motiu de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, Mn. Lluís Bonet va participar en la missa celebrada a la Sagrada Família. Al final de la celebració, el Sant Pare es va acostar a saludar-lo i va intercanviar unes paraules amb ell.

Mn. Lluís Bonet havia donat el seu cos a la ciència i, per aquest motiu, no se celebrarà ara el funeral. Al setembre està prevista una celebració de caràcter diocesà i parroquial, de la qual es donarà properament més informació.

L’Arquebisbat de Barcelona expressa el seu condol a familiars, amics i a tota la comunitat de la Sagrada Família i encomana Mn. Lluís Bonet a la misericòrdia de Déu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)