Missatge a l’arxidiòcesi de Barcelona

Estimat Cardenal, bisbes auxiliars, preveres i diaques, consagrats i consagrades, tots els que feu camí cap al Regne que Crist ens ha promès formant l’Església de Déu que peregrina a Barcelona, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Saludo també tots els qui viviu a la nostra arxidiòcesi i us desitjo la pau i el bé, que venen de Jesucrist.

Saludo molt especialment els infants i els joves, perquè «no podem dir que els joves són només el futur del món. Són el present, l’estan enriquint amb la seva aportació» (Christus vivit, 64).

Saludo també les famílies, la gent gran i tots aquells que sofreixen per no poder tenir aquella vida digna que tots mereixem com a fills i filles de Déu.

El papa Francesc, essent jo un simple monjo, em va cridar per ser bisbe de Girona. Ara el papa Lleó XIV m’ha cridat per compartir amb vosaltres un tram del camí cap al Regne de Déu.

Vinc a Barcelona disposat a treballar amb coratge pel futur de la nostra Església i a fer-ho juntament amb tots i cadascun de vosaltres. Ho faig conscient de les meves febleses, tant físiques com morals, com escriu sant Benet a la Regla, convençut que si no caminem tots junts, res no podrem assolir. Em cal la vostra pregària, el vostre consell i el vostre ajut per a conèixer més de prop què vol Déu de nosaltres i què vol que aportem com a Església de Barcelona al conjunt de l’Església i al món que ens envolta. No oblidem mai que som part del món.

Us ho deia el papa Lleó XIV en la seva visita a Barcelona fa tot just uns mesos: «Déu us ha volgut aquí, perquè estima en vosaltres i en el vostre estar junts una bellesa i una bondat úniques i sagrades. Ell us ha escollit a vosaltres per a representar avui la “comunitat dels sants” (cf. 1Co 1,2) que està a Barcelona. I és amb aquesta consciència que us convido a renovar, concordes, el propòsit de caminar junts, tots, fidels i pastors, seguint les petjades de Crist cap a la plenitud de la vida.» (Homilia del papa Lleó XIV a la Catedral de Barcelona el 9 de juny de 2026).

Caminar junts és caminar en comunió. No podrem ser vertaders testimonis de Crist enmig del món, no podrem fer arribar l’Evangeli als qui no creuen o fer tornar al camí de la fe els qui han abandonat la pràctica religiosa, sinó vivim la fe en comunió.

L’Església de Barcelona és rica en carismes, rica en diversitat cultural i rica en projectes a través dels quals el Senyor es fa present enmig del seu poble. Ens cal ser conscients que el fenomen de la secularització intenta posar Déu en un segon pla. Des del respecte a tothom, no podem renunciar mai a evangelitzar, situar la fe allí on ha de ser, és a dir, al centre de la vida de la nostra diòcesi i de tots els qui vivim en ella.

Evangelitzarem amb la nostra vida, amb la nostra paraula i vivint la fe amb coherència com a creients i com a Església. Ens ho deia ja sant Pau VI: «Serà sobretot mitjançant la seva conducta, mitjançant la seva vida, com l’Església evangelitzarà el món, o sigui, mitjançant un testimoni viscut de fidelitat a Jesucrist» (Evangelii nuntiandi, 41). Ens cal tenir sempre presents les paraules de sant Pau: «Ara, a vosaltres, tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist.» (Flp 1, 27).

És aquest el servei a què està cridat el bisbe, al que estem cridats tots els fidels: a evangelitzar, a fer present Crist enmig del nostre món i a fer-ho proclamant la Paraula de Déu, insistint quan és oportú i quan no ho és, exhortant com un que té molta paciència i sap ensenyar (cf. 2Tm 4,2).

He estat format en la vida monàstica, una vida de pregària, de treball i de contacte sovintejat i profund amb la Paraula de Déu. Si alguna cosa pot resumir la vida del monjo és la centralitat en Crist. Aquest «Jesús va caminar entre nosaltres com un profeta desarmat i desarmant, i quan va ser rebutjat no va canviar d’estil.» (Homilia del papa Lleó XIV a sant Joan de Laterà, 2 de maig de 2026).

Us convido a viure junts la nostra fe, tenint Crist com a centre, model i meta. Ens cal cultivar aquesta intimitat amb el Senyor, tenir-lo sempre present, perquè el primer nivell de la fe és el personal. Déu ens coneix a cadascun de nosaltres i ens crida pel nostre nom.

Com ens ha dit el papa Lleó XIV: «La família és, en efecte, el lloc privilegiat per a conèixer i trobar a Crist.» (Homilia del papa Lleó XIV a Buenos Aires, 9 de novembre de 2026). La família cristiana és vertadera Església domèstica, com ens deia sant Pau VI a Natzaret el 5 de gener de l’any 1964. Una família que és fogar de vocacions a la vida cristiana: sacerdotal, consagrada, laical, matrimonial… La família és la base de l’Església i, com deia sant Joan Pau II, la família és comunitat evangelitzada i evangelitzadora (cf. Familiaris consortio, 52).

Tots som cridats a evangelitzar i, com ens deia sant Joan Pau II, cal que «cada bisbe, en unió amb el seu presbiteri, pugui servir de la manera més eficaç a la gran causa de l’evangelització. Mitjançant aquest servei, l’Església realitza la seva missió, és més, la seva pròpia naturalesa.» (Carta als preveres amb motiu del Dijous Sant de l’any 1979).

Us demano la vostra col·laboració i el vostre suport. Ens encomanem a tants sants com ha donat la nostra arxidiòcesi al llarg dels segles i, en especial, als màrtirs que en temps antics i també al segle XX són font d’inspiració per a tots nosaltres.

Tot agraint el servei a l’Església de Barcelona del cardenal Joan Josep Omella i el del seus predecessors, us prego que m’acolliu com un més de vosaltres.

A tot el poble de Déu que peregrina a l’arxidiòcesi de Barcelona us demano que no us oblideu de pregar per mi com jo ho faig ja per vosaltres.

Que la Mare de Déu de la Mercè, princesa de Barcelona, ens hi ajudi.

Que el Senyor us beneeixi: Pare, Fill i Esperit Sant.

Girona, 11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe.

† fra Octavi Vilà Mayo
Bisbe de Girona i arquebisbe electe de Barcelona