Miquel Roca i José Luis Bonet, investits com a doctors honoris causa per la UAO CEU

L'acte s'ha emmarcat en el context de la celebració dels 50 anys d'existència de Abat Oliba CEU com a institució universitària

03 Oct, 2024
Església de Barcelona
La Universitat Abat Oliba CEU ha investit com a doctors honoris causa al president de la Cambra de Comerç d’Espanya i president d’honor de Freixenet, José Luis Bonet Ferrer, i al ponent de la Constitució Espanyola i president honor del despatx Roca Junyent, Miquel Roca Junyent. Ha estat en una cerimònia conjunta celebrada avui dimecres, 2 d’octubre, a l’Aula Magna de la UAO CEU.
La UAO CEU ha volgut atorgar-los la màxima consideració acadèmica que pot atorgar una universitat. En el cas de Bonet, la decisió es fonamenta en els seus mèrits en el camp de l’Economia, l’Empresa i el Comerç. Bonet Ferrer presideix des de fa deu anys la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya.
Respecte de Roca Junyent, s’ha volgut posar en relleu la seva valuosa contribució en l’àmbit del Dret, la Filosofia Moral i la Ciència Política. En relació amb aquest últim aspecte, destaca per ser un dels set ponents de la Constitució Espanyola (1978) i per haver integrat la Comissió que va redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979).
La investidura com a doctors honoris causa de Bonet i Roca es produeix en el context de la celebració dels cinquanta anys d’existència de Abat Oliba CEU com a institució universitària.

Alimentària: internacionalització i innovació

En el seu discurs d’acceptació, el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet, ha recalcat la importància de les fires i les Cambres, com a institucions públiques la base de les quals són els empresaris i directius, en les quals s’exemplifica el valor de la cooperació públic-privada i el paper de la qual per a la promoció econòmica i el desenvolupament del país és determinant. «En un país de pimes com és Espanya, la labor de les fires amb vista a la innovació i la internacionalització de les empreses és fonamental», ha assenyalat José Luis Bonet, al·ludint a Alimentària, la fira internacional d’alimentació de la Fira de Barcelona, que ell mateix va presidir entre els anys 2002 i 2022 i que considera «reflex de la diversitat de la gastronomia espanyola».
Per a Bonet, Alimentària és «un dels instruments més importants amb què compta el sector agroalimentari espanyol», per la seva capacitat de donar resposta a les seves necessitats «ajudant les pimes a entaular contactes amb importadors, agents comercials i distribuïdors de tot el món per a exportar més i millor». Bonet ha conclòs referint-se a la fira internacional d’alimentació de la Fira de Barcelona com «un èxit que és de Barcelona, Catalunya i Espanya, i del seu sector agroalimentari que és un sector guanyador en el món».

«Addicte als valors de la Constitució»

La reflexió sobre el paper que el Dret ha de jugar en la societat ha presidit el parlament de Miquel Roca. En un context acadèmic, s’ha referit a la necessitat e «explicar el Dret», perquè «ignorar què són els drets i llibertats que el nostre ordenament proclama convida a no respectar-los». També perquè «només des del coneixement dels mateixos drets és possible comprendre per què cal respectar els dels altres». Segons ha defensat, la societat en conjunt ha de prendre consciència del valor de la defensa i preservació del Dret. Quan aquest valor es «minimitza o banalitza», la Història mostra que «la discòrdia i la confrontació estan servits».
Aquestes idees connectaven de manera natural amb una part fonamental de la biografia de Roca, que és la seva condició de ponent de la Constitució Espanyola, raó per la qual «avui m’heu anomenat aquí». «Em sento molt honrat per aquesta associació, i més en un moment en el qual em sembla molt oportú reiterar la defensa de la Constitució i els seus valors», ha proclamat.
Uns valors als quals s’ha confessat «addicte» i que es condensen en la noció de consens, expressat en la voluntat «per a acordar i discrepar». Es tractava «no únicament de respectar la diferència sinó de fer-la possible». Fins i tot avui, quan se senten veus que «plantegen nous objectius que conviuen malament amb els valors que, entre tots, consagrem en 1978», cal recordar que «són precisament aquests valors els que emparen l’expressió lliure d’aquests objectius». En suma, la de Roca ha estat una reivindicació d’aquell país que va aprendre a viure amb llibertat i respecte, en un moment, com l’actual, en el qual hi ha dies que «ens fan creure que tornarem a deixar-nos temptar per la genètica de la confrontació i la discòrdia».

Dos homes claus en la vida pública

El catedràtic d’Economia Aplicada de la UAO CEU i rector honorari d’aquesta universitat, Juan Corona, ha presentat els mèrits de Bonet Ferrer per a ser investit com a doctor honoris causa. En el seu ‘*laudatio’ s’ha referit al vessant acadèmic i empresarial de Bonet i a una vocació de servei que intensament desenvolupa des de la seva posició com a president de la Cambra de Comerç d’Espanya.
La ‘laudatio’ de Roca Junyent ha estat a càrrec del catedràtic de Dret Penal i també rector honorari de la UAO CEU, Carlos Pérez del Valle. De Roca ha destacat la seva proximitat, gairebé genètica, a l’àmbit del polític i la inclinació a la seva condició de jurista, faceta que va marcar la seva manera d’actuar en la vida pública. Així va succeir quan, comptant només 37 anys, va formar part de la ponència de la Constitució, on es va conduir com «un jurista convençut de la missió prevalent del Dret».
La cerimònia ha conclòs amb les intervencions del rector de la UAO CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, i del gran canceller de la UAO CEU i president del grup educatiu CEU, Alfonso Bullón de Mendoza. Aquest últim ha destacat el «paper decisiu de Roca» com a «garant dels nostres drets i llibertats fonamentals» i la contribució de Bonet, que al capdavant de la Cambra de Comerç defensa «els interessos de les nostres empreses en l’àmbit internacional».
En semblant línia, el rector Rodríguez-Ponga ha assenyalat que aquests doctorats honoris causa representen també un reconeixement «a una generació que es va conduir cap a un projecte col·lectiu de pau i convivència». I ha cridat a prendre com a exemple a aquella societat espanyola de la Transició: «podem construir nous consensos, seguim el seu exemple».
Font: Universitat Abat Oliba CEU

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)