Fi de curs amb la Pastoral Universitària

El bisbe Sergi anima els universitaris a continuar amb la «missió» donant exemple durant les vacances

05 Juny, 2019
Església de Barcelona

El curs arriba a la recta final i els universitaris s’han congregat en una celebració familiar per donar gràcies. Convocats pel  Secretariat Diocesà de Pastoral Universitària, el Secretariat Diocesà de Pastoral de Joventut i SAFORS BCN s’han trobat tots a la capella de la Universitat de Barcelona (UB). El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, ha presidit la celebració encoratjar els joves a donar i servir com Jesús ho va fer.

Fraternitat a les aules

A l’inici de l’acte, Salvador Vidal, director de la Pastoral Universitaria ha parlat en representació a tot l’equip de la pastoral: Clara Seguí, M. Assumpta Sendra i Jordi Cabanes. Vidal ha agraït la presència dels joves, que havien dedicat aquest moment entre aules per assistir a la capella. Tal com ha dit «un exemple dels que surten a donar testimoni de paraula i de vida». En aquest sentit, ha fet èmfasi en el Pla Pastoral Sortim! que convida a sortir, i enguany ens dóna una empenta a viure la fraternitat. «Déu vol que treballem en comunitat i en fraternitat entre nosaltres».

«Donar com Jesús ho va fer»

El bisbe Sergi durant l’homilia ha fet una valoració del final de curs, en què estudiants i professors s’acomiaden, però continuant la missió. Així, el bisbe ha posat com a exemple el comiat de Jesús amb els deixebles, moment en què, segons l’Evangeli de Pau, Crist diu: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20, 35).

Mons. Gordo ha instat a ser testimoni de l’Evangeli, «quan hi ha curs i a les vacances, a l’Església i la societat, dins i fora les aules». «Jesus s’acomiada dels deixebles, i els ensenya la gran missió: la donació total. Jesús dóna esperança, infonent confiança en ells», explicava el bisbe Gordo. «I nosaltres, els universitaris aprendrem aquesta lliçó. Per aquest estiu sí que hi ha deures! – exclamava-  no desconnectem d’aquesta màxima de Sant Pau i fem-la nostra».

«Així – resumia el bisbe – ens descentrem. Perquè no depèn de les nostres forces, o bé, dels nostres objectius, es tracta de deixar-se portar per Déu, que ell sigui el protagonista i diguem “Senyor et seguiré i donaré testimoni”».

Un tàndem que fa camí

Al final de la celebració, el delegat del Secretariat de Joventut, Mn. Bruno, s’ha sumat als agraïment als alumnes. També, a tots aquells que han fet possible aquest curs, des dels professors, els secretariats i tots els involucrats. «Un Tàndem, que entre tots formem i ens dona energia per caminar endavant», ha dit Mn Bruno.

Abans del comiat el bisbe ha desitjat als joves estudiants, «bons fruits en aquests últims dies de curs».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)