El projecte Folre de Badalona anuncia la voluntat de créixer per arribar a més gent en situació de sensellar

Amb motiu del seu 30è aniversari, el centre diürn Folre alerta de la necessitat d’ampliar serveis per fer front al sensellarisme a Badalona

29 Abr, 2026
Església de Barcelona

El centre diürn Folre celebra aquest any el seu 30è aniversari com a referent en l’acollida i l’acompanyament de persones en situació de sensellarisme a Badalona. Tot i la seva trajectòria consolidada, el projecte afronta avui un repte important: donar resposta a una demanda creixent de persones en situació de sensellar. Des del Programa d’Inclusió Bisbe Carrera hi ha la voluntat d’acompanyar a més persones i ampliar la resposta del projecte, sempre amb el suport i la cooperació de les administracions públiques.

Impulsat en aliança per la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i Càritas Diocesana de Barcelona, Folre ofereix un espai digne, segur i de descans on les persones poden cobrir les necessitats bàsiques i iniciar processos de recuperació personal i d’autonomia.

Actualment, el centre atén una mitjana de 40 persones cada dia, sense un temps màxim d’estada, ja que cada persona segueix el seu propi procés, que habitualment s’allarga al voltant d’un any. Durant el 2025, fins a 250 persones han passat pel projecte, una xifra que conviu amb llistes d’espera i posa de manifest la necessitat de reforçar l’atenció al sensellarisme a la ciutat.

El centre disposa d’una sala polivalent que afavoreix la convivència, servei d’esmorzar, dutxes, bugaderia, rober, consigna per desar pertinences o carregar el telèfon mòbil, així com un espai d’informació i assessorament social. Tot plegat amb l’objectiu que les persones disposin d’un lloc segur on sentir-se escoltades i respectades.

Tal com explica Mar Alsamora, responsable d’Acció Social de la Fundació Roca i Pi, “a Folre posem les persones al centre, adaptant l’acompanyament al moment vital i al ritme de cadascú. No treballem amb itineraris tancats, sinó amb processos que respecten la singularitat de cada persona”. Alsamora ha subratllat que “Folre no és només un espai on cobrir necessitats bàsiques, sinó una porta d’entrada a processos de recuperació personal, autonomia i reconstrucció de vincles socials”. Així, ha volgut recordar que segons el darrer recompte de persones sensellar, 110 persones dormen al carrer a Badalona (un 22% més que en el recompte anterior), evidenciant una situació cada cop més greu i cronificada. “El sensellarisme és una vulneració de drets i no una realitat inevitable; cal una resposta coordinada, estructural i sostinguda en el temps entre administracions i entitats socials”, ha demanat.

Seguidament, Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, ha afirmat que “Folre és un llegat col·lectiu, un projecte que ha fet pòsit i que vol ser de la ciutat de Badalona i per a la gent de Badalona”. Maneu ha destacat que el centre és fruit d’una aliança cívica, eclesial i publico-social, i ha remarcat que és una resposta a les persones que passen per moments difícils. “Folre és dignitat”, ha dit.

Rafel, director del Programa d’Inclusió Bisbe Carrera. A la visita s’hi han sumat Eva Guillén, cinquena tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona, i Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

Guillén ha volgut fer valdre els trenta anys del projecte Folre, destacant que ha estat i és un pilar de la dignitat humana. “Volem que aquest projecte continuï essent un referent, i ens sumem a aquesta necessitat d’ampliar el projecte per acompanyar i oferir oportunitats a més persones de Badalona”, ha afirmat.

La consellera Martínez Bravo també ha donat suport a l’ampliació del projecte, indicant que quan hi ha moviments que volen deshumanitzar les persones, cal aferrar-nos a l’esperança, ja que tots i totes som éssers humans. “És un orgull tenir projectes com aquests a Badalona, a Catalunya. Cal que la política reivindiqui que tota vida és necessària, apostar per una política humana i humanista”, ha defensat.

Un projecte amb arrels comunitàries

Folre va néixer fa 30 anys a partir de l’impuls d’un grup de joves voluntaris de la Parròquia de Sant Josep de Badalona que volien oferir una resposta a les persones que dormien al carrer. En els seus inicis, el projecte funcionava en una petita estança parroquial, i una de les primeres accions va ser el repartiment d’entrepans.

“Érem sis joves de quatre parròquies de Badalona, amb molta il·lusió i una voluntat d’ajudar totalment altruista”, ha recordat Xavier Oncins, conseller de Càritas Diocesana de Barcelona i un dels impulsors del projecte. Oncins ha explicat que el nom Folre es va escollir perquè, com en un castell, és la pinya que reforça i permet que la torre pugi fins a tocar el cel. “Aquesta és l’essència del centre: sostenir les persones perquè puguin reconstruir la seva vida”.

Treball en xarxa i mirada de futur

Folre forma part del Programa d’Inclusió Bisbe Carrera (PIBC), que té com a objectiu atendre les persones en situació de sensellarisme a Badalona i avançar cap a la seva plena recuperació. El programa ofereix actualment acollida residencial a 28 persones en 26 pisos d’inclusió, a més del centre diürn Folre.

Al projecte hi treballa un equip format per 7 professionals i 5 persones voluntàries, que actuen coordinadament amb els serveis socials de l’Ajuntament de Badalona i altres entitats del territori. El voluntariat continua sent un pilar fonamental del projecte, present des dels seus orígens.

Tot i la seva consolidació, Folre es troba avui amb llistes d’espera que evidencien la necessitat d’ampliar recursos i reforçar la resposta al sensellarisme a la ciutat. “Tenim la voluntat de fer créixer el projecte i arribar a més persones, però cal fer-ho amb la complicitat, el suport i la cooperació de l’Ajuntament i la Generalitat”, ha afirmat Maneu.

Trenta anys després, Folre continua sent una peça clau de la xarxa social de Badalona, un espai de suport i transformació que permet a moltes persones sense llar recuperar drets, refer forces i tornar a començar.

 

Font: Càritas Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)