La sostenibilitat ja no és una qüestió que les empreses puguin abordar de manera perifèrica. Forma part de la seva estratègia, condiciona les seves decisions i exigeix cada vegada més transparència, rigor i capacitat de demostrar resultats. Però hi ha una pregunta que va més enllà dels informes i els indicadors: què estem transformant realment?
Aquesta va ser una de les grans reflexions de la II Trobada Empresarial de Mans Unides Barcelona, celebrada ahir al Hub BStartup de Banc Sabadell. Una jornada que, sota el títol «Claus per a un reporting eficient», va reunir professionals de primer nivell de l’àmbit empresarial, la consultoria i el tercer sector per compartir experiències i explorar com convertir els compromisos de sostenibilitat en accions amb impacte.
L’acte, patrocinat per Banc Sabadell i amb el suport de Tactic Key Consulting, va començar amb la benvinguda d’Emili Pascual, director de Cultura Corporativa de Banc Sabadell, que va posar en valor la llarga trajectòria de col·laboració entre l’entitat bancària i Mans Unides. Una relació que reflecteix com el compromís social pot formar part de la identitat i la cultura d’una organització.
Silvia Caparrós, presidenta-delegada de Mans Unides Barcelona, va obrir la jornada reivindicant el valor de les aliances entre empreses i entitats socials. Les empreses disposen de capacitat, recursos i influència per contribuir a un desenvolupament més sostenible; les organitzacions socials aporten coneixement de les realitats més vulnerables i experiència directa sobre les necessitats de les comunitats. La trobada vol precisament afavorir aquesta connexió.
«La sostenibilitat no es mesura només pel que expliquem, sinó també pel que som capaços de transformar», va assenyalar Caparrós, que va recordar que la responsabilitat social i ambiental ha de formar part de la visió, els valors i l’estratègia de les empreses, i no ser simplement un exercici de comunicació.
El repte: mesurar allò que realment importa
La primera taula rodona, moderada per Olga Durich, responsable de RSC de Mans Unides Barcelona, va abordar un dels grans desafiaments actuals: com informar sobre sostenibilitat amb rigor i credibilitat, evitant tant l’ecoblanqueig com la temptació de convertir el reporting en un tràmit més.
Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va defensar una visió de la sostenibilitat que va molt més enllà de les iniciatives puntuals. No es tracta d’acumular bones pràctiques, sinó d’incorporar-les a la manera de ser i de funcionar de l’empresa, implicant-hi les persones i integrant-les en la cultura corporativa.
Natalia Sánchez Sumelzo, Senior Manager de Sostenibilitat de KPMG, va posar l’accent en la necessitat de donar sentit a la informació que es recull: mesurar per saber, comprendre i prendre millors decisions, no simplement per complir amb una obligació. En aquest context, la doble materialitat amplia la mirada de les empreses en dues direccions: com els factors de sostenibilitat poden afectar el negoci i quin impacte té l’activitat empresarial sobre les persones i el planeta.
La conclusió compartida és que un bon informe no és necessàriament el més extens, sinó aquell que identifica, mesura i comunica amb transparència els aspectes que realment importen.
La sostenibilitat també es decideix en el negoci
La segona taula, moderada per Marga de Rosselló Carril, sòcia de Sostenibilitat de PwC, va posar el focus en com traslladar aquests principis a la gestió quotidiana i a les decisions estratègiques de les empreses.
Carlos Krohmer, Chief Corporate Development Officer de Colonial SFL, va compartir la importància d’integrar la sostenibilitat en les decisions d’inversió i en l’estratègia de negoci. Ho va il·lustrar amb actuacions de rehabilitació d’edificis que incorporen inversions addicionals per aconseguir una reducció significativa de la petjada de carboni. Un exemple de com les decisions empresarials poden anar més enllà de la rendibilitat immediata i incorporar una visió de llarg termini.
Bernat Parellada, ESG Rating & Disclosure Lead Specialist de Banc Sabadell, va introduir una qüestió essencial per a qualsevol exercici de reporting: a qui ens adrecem i què necessita saber? La informació ha de ser rellevant, comprensible i adequada a cada destinatari. També va explicar l’evolució dels indicadors d’impacte social cap a una mirada més qualitativa, que permeti valorar no només els recursos destinats, sinó també els canvis que es produeixen en la vida de les persones i les comunitats.
Dani Segarra, Head of Investor Relations and Sustainability de Grifols, va abordar les dificultats que comporta mesurar i quantificar determinats impactes, un repte que ha impulsat les empreses a professionalitzar els seus sistemes de seguiment i informació. Una exigència que, ben entesa, pot convertir el reporting en una eina de millora i no només de rendició de comptes.
Aliances que multipliquen l’impacte
La tercera taula, moderada per Mireia Angerri, vicepresidenta de Mans Unides Barcelona i responsable de l’àrea d’Empreses, va portar el debat al terreny on la sostenibilitat adquireix tot el seu sentit: la transformació de la vida de les persones.
Ignacio Gallardo, director general de Fundación Occident, va posar en relleu la importància de valorar els projectes socials no només pels seus resultats immediats, sinó per la seva capacitat de generar canvis duradors. Un projecte de cooperació ha de preparar les comunitats per continuar avançant amb autonomia, fins i tot quan el suport extern ja no hi sigui.
Eulalia Devesa, directora de la Fundación ISS, va compartir iniciatives que demostren com el compromís social també pot néixer dins les mateixes organitzacions, implicant directament els treballadors. És el cas d’una iniciativa de microdonacions a través de les nòmines, a la qual ja es van sumar 10.000 persones. També va destacar la importància d’implicar els clients en les accions socials, ampliant així l’abast i la dimensió col·lectiva del compromís empresarial.
Per la seva banda, M. Emília Gil, directora executiva de la Fundació Puigvert, va explicar l’experiència de la seva institució en projectes de cooperació al Sud Global, que combinen l’assistència oftalmològica altruista amb la formació de professionals locals. Una manera d’aportar coneixement i capacitats que permet que l’impacte dels projectes perduri en el temps.
Les diferents experiències van posar de manifest que la col·laboració entre empreses i entitats socials pot adoptar moltes formes, però comparteix un element essencial: la voluntat de generar valor més enllà de la mateixa organització.
Un compromís que no admet indiferència
Arnau Queralt, director de l’Agenda 2030 de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, va ser l’encarregat de cloure la jornada. En la seva intervenció va reivindicar la vigència de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com la necessitat de mantenir el compromís dels diferents actors socials i econòmics davant els reptes globals.
La trobada va deixar una reflexió de fons: mesurar la sostenibilitat és imprescindible, però el veritable repte és traduir-la en decisions, compromisos i resultats. Els informes permeten explicar què fem; les aliances ens permeten arribar més lluny i fer possible allò que, individualment, seria molt més difícil d’aconseguir.
Font: Mans Unides Barcelona