Cristians de diferents confessions celebren una vetlla ecumènica pel Temps de la Creació

Mons. Javier Vilanova participa de la celebració organitzada pel Secretariat diocesà d’ecumenisme i la Delegació diocesana pastoral social i caritativa, entre altres, sota el lema: «Esperançar i actuar amb la Creació»

01 Oct, 2024
Església de Barcelona

Un any més s’ha tornat a celebrar la vetlla ecumènica del Temps de la Creació sota el lema: «Esperançar i actuar amb la Creació», enguany a la parròquia de Sant Pacià amb la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. L’acte, organitzat pel Secretariat diocesà d’ecumenisme i la Delegació diocesana pastoral social i caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona, la Xarxa Laudato Si’ i Justícia i Pau, va reunir cristians de diverses confessions en un espai de pregària i reflexió sobre la cura del planeta.

L’obertura de la vetlla va ser a càrrec de Maria Bargalló, representant de Justícia i Pau, qui va destacar la importància de mantenir l’esperança davant les crisis mediambientals que vivim, recordant les paraules de l’Arquebisbe Desmond Tutu: «L’esperança és ser capaç de veure que hi ha llum – malgrat tota la foscor». Aquesta esperança, però, ha d’anar acompanyada de l’acció, seguint el principi cristià que la fe sense obres és morta.

Vetlla ecumènica pel Temps de la Creació

Durant la vetlla ecumènica del Temps de la Creació, diverses persones van guiar els moments de pregària i reflexió. Mons. Javier Vilanova va iniciar l’acte amb una emotiva «oració d’obertura», convidant els assistents a unir-se en esperit de fe i esperança.

La salmòdia del Salm 42 va ser recitada a dues veus per Noemí Cortés i M. Àngels Arrabal, creant un moment de profunda connexió espiritual. Miquel Serra, del Centre Passatge, va dur a terme el cant del «Kyrie Eleison», mentre que Llorenç Puig, de Cristianisme i Justícia, va pronunciar una «Pregària d’agraïment per la Terra», agraint els dons de la creació. La lectura de les escriptures de Romans 8:18-25 va ser a càrrec d’un representant de l’Església Ortodoxa, i Lluís Tarazón, de Bosco Global, va conduir una «Afirmació de fe». Finalment, Montserrat Puigdellívol, directora del Secretariat diocesà d’ecumenisme, i David Oliver, de l’Església Protestant de Valldoreix, van guiar les «Oracions d’intercessió», pregant per la cura de la Terra i la unitat dels cristians en aquesta missió.

Coneix el Temps de la Creació

La vetlla s’emmarca dins del Temps de la Creació, un període que s’inicia l’1 de setembre, coincidint amb la Jornada Mundial de Pregària per la Creació, i s’estén fins al 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia. Durant aquest temps, els 2,2 bilions de cristians d’arreu del món són cridats a donar gràcies per la creació, reflexionar sobre el seu impacte ambiental i comprometre’s amb accions que contribueixin a revertir la degradació de la Terra.

Aquest Temps de la Creació, que va començar el 1989 amb la proclamació del Patriarca Ecumènic Dimitrios I de l’Església Ortodoxa Oriental, ha anat guanyant rellevància en les diferents confessions cristianes. L’any 2015, el Papa Francesc va fer-ne partícip l’Església Catòlica amb l’encíclica Laudato Si’, que crida a una conversió ecològica integral per respondre als «clams de la Terra i dels pobres».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

4 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)