Cardenal Omella: «Després de 500 anys, ens toca a nosaltres continuar escrivint la història de Santa Maria»

L'arquebisbe de Barcelona presideix la missa del cinquè centenari de la dedicació de la basílica de Mataró i anima els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut

26 Oct, 2026
Montse Punsoda

La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d’octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella. La celebració va reunir els fidels de la comunitat parroquial per commemorar aquesta fita històrica. També es va recordar la consagració de l’església gòtica, que va tenir lloc el 28 d’octubre de 1526.

Entre els concelebrants destacaven el rector de la basílica, Mn. Jaime Moya, i l’exrector Mn. Josep Colomé. Aquest últim va elaborar un treball sobre l’acte de consagració del temple l’any 1526.

Cinc segles d’història

Durant l’homilia, el cardenal Omella va recordar que aquests cinc segles han estat plens de vivències compartides, celebracions, moments d’alegria i també de dificultat. Al llarg d’aquest temps, «generacions de mataronins han trobat a Santa Maria un espai de pregària i consol». «Santa Maria ha estat més que un monument. Ha estat casa de pregària i un lloc on molts han descobert que la vida humana està cridada a trobar la seva plenitud», va destacar.

L’arquebisbe també va posar en relleu l’estreta vinculació entre la història de Santa Maria i la de Mataró. Tal com va assenyalar el cardenal, «al llarg dels segles, mentre la ciutat s’ha anat transformant, la basílica ha continuat sent un referent espiritual i una part essencial de la seva memòria col·lectiva». En aquest sentit, va recordar que celebrar aquest aniversari significa també reconèixer les conviccions i els valors que han contribuït a donar sentit a la història de la ciutat.

Herència de fe

Amb la mirada posada en el futur, el cardenal va convidar els fidels a reflexionar sobre la responsabilitat de transmetre a les noves generacions l’herència rebuda. «Hem heretat un temple de bellesa històrica i artística, però la millor herència és la fe», va recordar. Així mateix, va insistir en la necessitat de preservar el patrimoni material, però, sobretot, de tenir cura de les persones, les «pedres vives de l’Església».

Omella va subratllar que una parròquia es manté viva quan «anuncia l’Evangeli, acompanya les famílies, atén els més necessitats i ajuda els joves a descobrir Jesucrist». També va recordar el testimoni de tantes persones que, al llarg dels segles, han mantingut viva la comunitat cristiana. En aquest sentit, va fer una menció especial al beat Josep Samsó, antic rector de Santa Maria, assassinat durant la Guerra Civil. Va destacar que el seu testimoni «ens recorda que la grandesa de l’Església depèn de la santedat de les persones que deixen viure Crist en les seves vides».

Així mateix, va tenir un record per totes aquelles persones anònimes que, amb la seva dedicació i compromís, han fet possible que la fe continuï transmetent-se de generació en generació.

Continuar el llegat

El cardenal va insistir que aquest aniversari «no ha de ser només una mirada agraïda al passat, sinó també una crida a assumir el compromís de futur». En aquest sentit, va recordar que «l’Església de pedra ens ha d’ajudar a construir l’Església viva i l’eucaristia ens ha d’ajudar a estimar més els germans». Amb aquestes paraules, va convidar els fidels a ser testimonis de fe, esperança i amor enmig de la societat.

També va posar la Mare de Déu com a model de fe i va convidar els fidels a seguir el seu exemple. Va recordar que «tota veritable devoció mariana condueix a Jesucrist».

Finalment, Omella va animar la comunitat a mantenir viu el llegat rebut. «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va expressar. Amb aquestes paraules, va manifestar el seu desig que Santa Maria de Mataró continuï sent un referent de fe, esperança i amor per a les generacions futures.

En acabar l’eucaristia, els assistents es van reunir amb el cardenal Omella al pati de la parròquia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)